Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona. Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei (1961-62), el Reial Club Deportiu Espanyol (1962-66), el Club Patí Vilanova (1966-69), l’Igualada Hoquei Club (1969-70) i el Futbol Club Barcelona (1970-77). Guanyà una Lliga (1973), dues Copes d’Espanya (1972, 1975) i dues Copes d’Europa (1973, 1974). Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món (1968). El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda. Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i, més tard, presidí fins a mitjan dels anys vuitanta el Comitè d’Hoquei Patins de la Federació Espanyola de Patinatge, de la qual era vocal. També fou vicepresident del Comitè Europeu de Rink Hockey (CERH) i durant molts anys formà part de la junta directiva de la secció d’hoquei patins del FC Barcelona.