Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal. Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó. La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915.