Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal (1964-66), alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires (1967), en què marcà 3 gols. Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem (1969-73) i es proclamà campió de Copa (1971). Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols. Limitat per les lesions, passà al Castelló (1973-74) i al Sant Andreu (1974-75) i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador. Fou internacional absolut per Espanya en una ocasió. Anteriorment s’havia proclamat subcampió d’Europa sub-18 amb la selecció espanyola (1964).