Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià (1908). La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2.050 m i una mínima de 1.850 m. Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI. El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos.
Grup d’esquiadors a Rasos de Peguera el 1918
AF CEC / SANTIAGO PERDIGÓ