Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona. S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers. Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor. El RACG tornà a les seves antigues instal·lacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’època. El 1978 s’hi celebrà el Campionat de Catalunya de Paracaigudisme. Des del 1985 hi funciona una escola de paracaigudisme i de caiguda lliure, gestionada pel Centre de Paracaigudisme Costa Brava, on s’entrenen esportistes d’elit i equips nacionals. Ha organitzat campionats de paracaigudisme mundials, europeus i estatals com la Copa del Món de paracaigudisme, el Campionat d’Espanya Obert de paracaigudisme esportiu o l’Easter Boogie Internacional. Cada any s’hi fan uns 125.000 salts amb paracaigudes. Té una superfície de 36,58 ha i disposa d’una pista asfaltada de 498 × 21 m, catorze hangars, set d’ultralleugers i set d’avions amb motor, plataforma d’estacionament d’aeronaus de 7.500 m2, bloc tècnic, zona de combustible, torre de control, àrea administrativa i seu social. Al seu voltant s’hi ha generat un clúster empresarial relacionat amb l’activitat principal.