Reial Club Marítim de Barcelona

Club nàutic de Barcelona.

Fou fundat el 1902 com a Reial Club de Barcelona arran de la fusió entre el Reial Club de Regates, creat el 1881 i dedicat fonamentalment al rem, i el Reial Yacht Club, dedicat a la vela. El primer president fou José E. de Olano, i la primera seu social fou un edifici flotant amarrat prop de la Barceloneta que havia estat la seu del Club de Regates i que posteriorment fou traslladat al Moll de les Drassanes. El 1909 llogà un pis a la Rambla com a seu provisional i una barcassa per a construir-hi un pavelló per a l’activitat esportiva, i accedí a la presidència Rafael Morató. L’agost del 1910 els socis de l’entitat, uns 200, disposaren d’un edifici flotant provisional fondejat al Moll de les Drassanes. El 19 de juny de 1911 es publicà la reial ordre per la qual es feia la concessió de l’angle sud del Moll de Barcelona a l’entitat per a la construcció d’un edifici destinat a local social. Aquest es bastí amb les aportacions dels socis, si bé el terreny era propietat de la Junta d’Obres del Port, i s’acabà al final del 1913 quan el club ja s’anomenava Real Club Marítimo. La nova seu, d’estil modernista i de proporcions desconegudes en els ambients nàutics i marítims de l’època, estava coronada per una emblemàtica cúpula amb una alta torre circular amb mirador, que ressaltava notablement sobre totes les construccions del port. En aquells moments, el club tenia seccions de rem, vela i motonàutica, però, a més, s’hi feien classes de gimnàstica, esgrima i boxa. El 1936 l’entitat prescindí del prefix Real, passant a denominar-se Club Marítimo de Barcelona, que recuperà l’any 1954. El 1959 s’inaugurà el nou edifici social i el 1976 es normalitzà el nom del club.

Presidents

L’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) i totes les transformacions que es produïren al front marítim foren molt significatives per a l’entitat, així com la celebració del centenari, motiu pel qual es publicà el llibre Un club, una ciutat, un país. La història del Reial Club Marítim de Barcelona en el context en què es va produir: 1902-2002 (2003).

En l’aspecte esportiu, el 1902 organitzà el primer Campionat d’Espanya de iols i, el 1904, la primera Regata de Motonàutica de l’Estat. El 1908 s’aplicà per primera vegada al món, en unes regates organitzades pel RCMB, el reglament de la International Yacht Racing Union. També fou pioner de les curses d’outriggers, i el 1922 organitzà el primer Campionat d’Europa celebrat a Espanya i el 30è Congrés Internacional de l’esport del rem. En les seves instal·lacions tingué lloc la creació de la Federació Espanyola de Rem (1917) i de la Federació Catalana de Rem (1922). Posteriorment, amb nou clubs més, participà en la creació de la Federació Espanyola de Yachting Automòbil (1930). L’equip espanyol de rem que participà en el Jocs Olímpics de París (1924) estigué format íntegrament per socis del club. I un altre soci, el regatista Santiago Amat, aconseguí la primera medalla olímpica per l’esport estatal en els Jocs de Los Angeles (1932). Des de llavors, diversos esportistes de l’entitat han disputat els Jocs Olímpics. El regatista José Luis Doreste fou el que obtingué el millor resultat, la medalla d’or en la prova de la classe finn a Seül (1988). Pel que fa al palmarès, a banda de nombrosos Campionats de Catalunya i d’Espanya en totes les modalitats practicades, en l’àmbit internacional destaca la consecució d’onze Campionats del Món i quatre d’Europa. La vela ha estat l’activitat més prolífica en aquest sentit, amb quatre títols mundials i tres de continentals. Entre els regatistes més destacats figuren Pere Pi Castelló, Frederic Virgili, Pere Pi Pou, Santiago Pi Buxeda, Josep Maria Van der Ploeg i Guillem Altadill, en vela lleugera, i Jordi Riera, Joan Guiu, Julio Villar, Avel·lí Bassols, Joaquim Mumbrú i Víctor Sagi en creuers. Sis navegants del club han fet la volta al món i una trentena han travessat l’Atlàntic. En rem, s’han aconseguit cinc Campionats del Món i més d’una dotzena de regates internacionals. Entre els remers que més èxits han obtingut hi ha J.A. Martí (Martinico), els germans Fontquerni, Lluís Otín, Lluís Omedes, Ricard Masana, Jaume Giralt, Leandro Coll, Joan i Jesús Català i Maria Teresa Martí. En motonàutica, els pilots de l’entitat han aconseguit la victòria en una seixantena de regates internacionals, dos Campionats del Món i un d’Europa. Alguns dels pilots més destacats foren Alberto Puig, Jaime Martínez, el marquès de Robert, Carlos Usandizaga i Enric Fatjó.