Al començament dels anys noranta començà a investigar la història de l’excursionisme a Catalunya i seguí amb l’estudi de la muntanya com a nova geografia cultural. De les seves publicacions destaca Els Pirineus maleïts. Natura, cultura i economia moral en les societats dites tradicionals (2000), Aproximació a la història de l’excursionisme terrassenc (2001), El paradís indicible. La representació de Montserrat a l’edat moderna (2002), Del Paradís a la Nació. La muntanya a Catalunya. Segles XV-XX (2004) i Història social de l’excursionisme català. El franquisme (2008).