Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen; rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada; errar el recorregut o caure (genet o cavall), que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat. La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys penalitzat. En cas d’empat se celebra una segona ronda amb les barres més altes o en què obté el triomf el binomi que completa la distància en menys temps. Els obstacles poden ser barres elevades, bancs, salts d’aigua, óxers i murs amb barres o sense, i se situen en altures que oscil·len entre 1,10 m i 1,60 m i, en competicions internacionals, s’eleven fins a 1,70 m.
La Federació Eqüestre Internacional és l’entitat que regula la pràctica de les proves de salts i les normes de competició. Els cavalls més apreciats per a competir en aquesta modalitat són els hunters irlandesos, els trakehners i els holsteins alemanys i els dudyonny i els akhal-teke de l’Europa de l’Est. També s’organitzen competicions de salts per a ponis que es divideixen en quatre graus o categories (A, B, C i D).
L’origen d’aquesta modalitat eqüestre es remunta al final del segle XIX. Els pioners foren genets irlandesos i anglesos i el primer concurs de salt d’obstacles (lepping) se celebrà el 1865 a Dublín. El 1912 el coronel Danloux ideà el “mètode modern de salt”, que en revolucionà la pràctica en impulsar que el genet s’inclinés cap endavant per mantenir el centre de gravetat respecte al cavall, fet que permetia més mobilitat. Aquell mateix any les modalitats hípiques foren incloses per primer cop en uns Jocs Olímpics (Estocolm). Actualment el salt d’obstacles és una de les tres modalitats hípiques olímpiques oficials. Fins la dècada dels cinquanta del segle XX la participació en els concursos de salts internacionals oficials (CSIO) era restringida als genets militars de l’arma de cavalleria. El 1953 es disputà per primer cop el Campionat del Món de salts, però no fou fins a les Olimpíades de Melbourne (1956) que s’introduí la participació d’amazones en les proves d’equitació.
A Catalunya té lloc una de les competicions de referència mundial, el Concurs de Salts Internacional de Barcelona, organitzat anualment pel Reial Club de Polo de Barcelona, la primera edició del qual data del 1902. En els darrers han destacat els genets Alexandre Jordà, Francisco Javier Güell i Blai Capdevila i l’amazona Imma Roquet.