Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol. Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club. Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats. Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya (1906, 1907, 1908). Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera. Hi jugà fins que es retirà (1915-16). En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya (1904) i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya (1912, 1915). Jugà diverses vegades amb la selecció catalana. Com a entrenador dirigí el Múrcia (1927-30), el Betis (1930-32) i l’Oviedo (1933-35). Portà el Betis a la final de Copa (1931) i a primera divisió (1931-32). També fou àrbitre i directiu de l’Espanyol. El 29 de juny de 1955 rebé un homenatge a Sarrià.