Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina. El primer president fou Enric Teixidó. Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol. La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català. Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat. El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional Júnior d’Antibes (2000). La secció d’atletisme començà a tenir una certa rellevància l’any 1965. Organitzà algun torneig provincial de cros i els primers atletes destacats foren Manuel Martín, Modest i Abel Perau i Jordi Amorós. El 1976 aconseguí la medalla de bronze per equips al Campionat d’Espanya de cros, el 1979 la secció femenina començà a participar a la Lliga interclubs i el 1982 organitzà el Campionat d’Espanya de cros. Un dels seus atletes més destacats fou Manel González, olímpic a Los Angeles (1984). El 1986 es creà l’escola de tecnificació i als anys noranta destacaren atletes com Àngels Batlle, Begoña Sanchiz, Jordi Picó o Eloi Rufas. El 2004 es fusionà amb altres clubs per formar el Lleida Unió Atlètica. Des del 1991, però, també existeix una secció específica de marató. L’any 1951 es creà la secció insígnia del club: la de piragüisme. El primer palista destacat fou Joaquim Larroya, campió d’Espanya d’aigües tranquil·les dotze anys consecutius (1958-69) i primer esportista del club que participà en uns Jocs Olímpics, concretament a Roma (1960).
Saül Craviotto, piragüista del Sícoris Club, guanyà la medalla d’or en aigües tranquil·les als Jocs Olímpics de Pequín (2008)
ARXIU S. CRAVIOTTO
Altres palistes d’aigües tranquil·les destacats foren Damià Vindel, diploma olímpic en els Jocs d’Atenes (2004) i especialment Saül Craviotto, campió del món (2009, 2010), medalla d’or als Jocs Olímpics de Pequín (2008) i medalla de plata en els de Londres (2012). En aigües braves destacaren els campions d’Espanya Manel Craviotto (1982, 1983, 1984, 1986, 1988), Joaquim Martínez (1989, 1990, 1992) i Víctor Craviotto (2003). Posteriorment també destacà Xavier Miralles, que participà en diversos Campionats del Món, i Laura Miralles, campiona d’Espanya júnior (2006, 2007). Pel que fa als clubs, la secció fou campiona d’Espanya de piragüisme (2003, 2004) i diverses vegades campiona d’Espanya d’aigües braves. El 2003 creà l’escola de piragüisme. Diversos membres del club també practicaren el ràfting de competició. D’altra banda, l’any 1973 es creà la secció de futbol sala, que el 1980 ascendí a divisió d’honor catalana. Entre el 1987 i el 1993, el primer equip passà a anomenar-se Ciutat de Lleida i jugà una temporada a la màxima divisió estatal. Posteriorment competí nombroses temporades a divisió de plata. Una altra de les seccions destacades fou la de gimnàstica rítmica, fundada l’any 1978. Moltes de les gimnastes competiren en l’àmbit estatal i entre elles sobresortí Montse Martín, campiona del món de conjunts (1991). També destacaren Núria Artigues i Laia Reig. La secció d’hoquei sobre patins es fundà el 1972 i el 1974 debutà a primera divisió, tot i que anys després desaparegué. La secció de tennis també es fundà el 1972 i inaugurà l’escola de tennis el 1980. El club també té seccions de pilota i frontennis, pàdel i petanca. L’any 2002 es constituí la Fundació Sícoris, que porta a terme diferents accions de promoció de la cultura i de l’esport a la ciutat de Lleida. Un dels membres del patronat de la Fundació fou l’alpinista Juanjo Garra, mort l’any 2013 mentre descendia el Dhaulagiri, el seu novè 8.000. Les instal·lacions del club tenen una superfície de 50.000 m2 i disposen d’un pavelló esportiu amb capacitat per a 1.040 espectadors, pista de basquetbol, pista poliesportiva, pista d’atletisme, dotze pistes de tennis, piscina coberta, frontó i dues sales de fitnes. Entre altres guardons, el club rebé la placa al Mèrit Esportiu (1974) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). L’any 2013 tenia prop de 4.000 socis.