En competició, els biatletes esquien amb tècnica lliure i amb la carrabina penjada a l’esquena. La distància recorreguda varia en funció de la prova (individual, sprint, persecució, relleus i sortida en grup) i la victòria s’adjudica a qui triga menys temps a completar-la. En categoria individual s’han de recórrer vint quilòmetres realitzant quatre parades per disparar sobre uns blancs situats a una distància d’entre 100 i 250 m en les posicions de dempeus, agenollat i ajagut. Cada errada en el tir suposa una penalització en temps.
A part de la modalitat clàssica, existeix també el biatló d’estiu, que mescla la cursa a peu en camp obert i el tir al blanc, i el biatló amb arc, que alterna l’esquí de fons i el tir amb arc.
El biatló deriva de les antigues competicions militars d’esquí i tir que es practicaven al nord d’Europa i Rússia. La primera de què es té constància fou entre els guàrdies fronterers de Suècia i de Noruega el 1767. Un segle després es fundà el primer club: el Trysil Rifle and Ski Club, de Trysil, Noruega, constituït el 1861 i que promovia la defensa nacional. S’inclogué com a esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Chamonix (França, 1924), i també aparegué en els jocs del 1928, el 1936 i el 1948. El 1949 el Comitè Olímpic Internacional acceptà una proposta sueca per a crear un competició individual oberta tant a civils com a militars. El primer Campionat del Món, tant en categoria individual masculina com per equips, es disputà el 1958. Debutà com a esport olímpic d’hivern als Jocs de Squaw Valley (EUA, 1960). En categoria femenina, debutà al Campionat del Món del 1984 i als Jocs Olímpics d’Hivern d’Albertville (1992).
Biatletes disparant sobre uns blancs en una competició de biatló
Arxiu família Aubert / Joan Aubert
El 1993 es fundà la Unió Internacional de Biatló, escissió de la Unió Internacional de Pentatló Modern i Biatló que s’havia fundat el 1948. Aquest nou organisme, que empara seixanta-set federacions estatals, organitza i regula les competicions internacionals de biatló.
Tant a Catalunya com a la resta de l’Estat el biatló té molt poca tradició, com ho demostren el baix nombre de llicències existents, i també el fet que, dels clubs catalans inscrits a la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, no n’hi ha cap que practiqui aquest esport. Els màxims exponents de la selecció espanyola pertanyen a l’Exèrcit o a la Guàrdia Civil. La catalana Mariona Aubert, que competeix per la Federació Aragonesa d’Esports d’Hivern, guanyà cinc edicions consecutives del Campionat d’Espanya de biatló (2002-06).