Escriví cròniques esportives, amb un estil que incorporava l’humor i elements literaris, sobretot referents al tennis, en els principals diaris esportius de l’època: L’Esport Català, El Once, Xut o La Nau dels Esports, amb els pseudònims de Fivaller, Donald Duck o Tito Letta. A L’Esport Català publicà, entre el 1925 i el 1926, una sèrie de vint-i-vuit cal·ligrames dedicats cadascun a un tennista del moment (excepte el darrer, dedicat a Samitier). L’any 1952 publicà el llibre La singular història d’un club de tennis, sobre la història del Club Tennis de la Salut.