Nebot de Francesc Xavier Bultó, s’inicià en la competició el 1945 al circuit de Montjuïc, i compaginà gairebé totes les modalitats motociclistes fins que es retirà el 1973. En velocitat, fou campió d’Espanya de 125 cc (1946, 1950) i subcampió de 250 cc (1947) pilotant una Montesa. Guanyà la Pujada a l’Arrabassada (1949), una medalla d’or en els ISDE d’Alemanya, una de bronze en el Tourist Trophy de l’illa de Man (1951) i cinc edicions de la Prova d’Hivern del Reial Moto Club de Catalunya (1951, 1953-56). Pel que fa a la resistència, guanyà la primera edició de les 24 Hores de Montjuïc (1955), junt amb Josep Maria Turuta Llobet, i el Campionat d’Espanya (1959), amb una Bultaco.
Fou un dels pioners del trial, i el primer campió de Catalunya de la modalitat (1965). Entre el 1969 i el 1971 disputà diversos raids i proves sobre gel als EUA. Com a enginyer, fabricà peces per a Porsche, Pegaso, Montesa i Bultaco. Dirigí els equips de competició de Bultaco que assoliren títols mundials i estatals de velocitat i trial.
Membre del Moto Club Vilanova i la Geltrú, de la Penya Motorista Barcelona, de la Penya Motorista 10×hora, del RMCC i del Motor Club Terrassa, fou directiu de les federacions espanyola i internacional durant vint anys i exercí de comissari tècnic i esportiu. Ideà la fórmula per a controlar la longitud, el temps i les zones del traçat de trial, anomenada Fórmula Soler i fou president del jurat de diverses proves dels Sis Dies Internacionals de Trial. Formà part de la junta directiva del RACC, i fou director del Circuit de Catalunya. Rebé les medalles de plata de la Delegación Nacional de Deportes i al mèrit motociclista de la federació espanyola.