i bitlles catalanes | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

bitlles catalanes

Rengleres de bitlles en una jornada de la Lliga de Girona (2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
esports esport
Joc tradicional que consisteix a llançar per l’aire un bitllot (o birlot) amb forma oblonga o fer rodar pel terra una bola (truc, curro, tac o tascó) amb forma arrodonida per a fer caure un nombre pactat de bitlles (birles, quilles o quilhes) plantades a terra en dues o més rengleres.

A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars.

El joc de sis bitlles en la versió tradicional

Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero. Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides. Sovint també hi era present el bitllotaire, generalment un infant o familiar del plantador, que s’encarregava de recollir els bitllots llançats i portar-los al tirador de la següent partida. Quan un dels assistents s’animava a fer de tirador s’iniciaven les apostes donant testimoni dels desafiaments entre aquest i els apostadors del públic.

Competició comarcal de bitlles celebrada a Vic
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Es plantaven les sis bitlles en dues fileres a una distància pactada del tirador, generalment entre deu i dotze passos. El tirador disposava de tres bitllots, que llançava d’un en un, per fer caure cinc bitlles i deixar-ne una de plantada; jugada que rebia el nom de "fer bitlla" o "feta". El tirador i els apostadors del públic pactaven l’aposta abans d’iniciar el joc. També es podien fer apostes entre els espectadors. Si el tirador guanyava l’aposta podia repetir, però si perdia deixava el seu torn a un altre tirador.

En algunes localitats de la Catalunya meridional es jugava amb la bitlla reina i més rarament també amb la bitlla rei.

Aquest joc era una les principals diversions dels diumenges o dels dies festius. Durant la Setmana Santa era una de les poques distraccions permeses.

Els jocs de bitlles amb bola

Malgrat que es podia jugar de diferents maneres, la més habitual era fer-ho amb nou bitlles disposades en tres fileres de tres. L’objectiu consistia a fer caure el màxim nombre de bitlles possible amb una bola o truc per a arribar a la puntuació pactada. Generalment s’enfrontaven dos equips. En primer lloc es jugava la tirada a "prendre-se’n", que volia dir que cada jugador podia escollir el lloc des del qual llançaria el truc. Primer tiraven tots els jugadors d’un equip i després els de l’altre. L’equip que sumava menys punts "manava" en la segona tirada des d’on volia tirar i així successivament fins a arribar a 48 punts.

Atesa la dificultat per a precisar quan i on neix aquest joc, cal remetre’s als documents que donen constància de la seva presència a Catalunya amb diferents veus com bilai bilador, jugador de biles. En el llibre Contemplació(1273) de Ramon Llull (Corominas 1980: 812) i també en ordinacions locals es localitzen aquestes veus, així com bil·les(1402 a Igualada, Alcover Moll, 1983) i bitlla(1376 a Torroja, 1416 a Reus, 1520 a Barcelona). Als Països Catalans el joc de bitlles tingué una gran popularitat fins ben entrat el segle XX, mantinguda la seva pràctica en ocasió d’alguns aplecs al camp. Però durant la dictadura franquista, igual que altres jocs d’aposta, les bitlles foren prohibides com a joc de diners. Cap als anys vuitanta s’inicià el procés de restitució de l’antic joc de bitlles. L’antic joc anà canviant l’aposta pels punts, la individualitat pels premis col·lectius i la reglamentació local per unes normes consensuades intercomarcals. El procés d’esportivització, clar i evident, encara resta inacabat, per la qual cosa la transformació encara viva i immadura permet la conciliació i la combinació de reminiscències del joc antic amb novetats reglamentàries.

Model esportiu federat i internacionalització

Durant la dècada de 1980 comencen a madurar dos moviments principals i diferents en la divulgació i la instauració del joc de bitlles promoguts per la Coordinadora Intercomarcal d’Entitats Culturals a les comarques meridionals de Catalunya i la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB).

Amb relació al primer corrent, a partir de l’any 1982 el Grup Cultural Rasquerà organitza a la seva localitat els primers campionats entre diferents poblacions, circumstància que evidencià la necessitat d’unificar les regles. Aquesta nova reglamentació es consensuà i decidí en diferents congressos. A poc a poc augmentà el nombre de participants en els congressos amb la presència de persones procedents de les comarques de la Ribera d’Ebre, el Montsià, el Baix Ebre, el Priorat, el Baix Camp i fins i tot del Pla d’Urgell. A tots els preocupava la recuperació del joc de bitlles antic sense perdre els trets culturals locals.

La perseverança d’entitats i persones promotores del joc a les comarques del Baix Ebre, el Montsià i el Pla d’Urgell va fer possible la introducció de les bitlles en la federació catalana, que des de la seva fundació era integrada únicament per especialitats foranes com les bitlles càntabres o lleoneses i el bowling anglosaxó, i l’inici del model esportiu federat. Liderats pel Club de Bitlles la Cava-Guinardó de Barcelona, el 1988, es federen onze clubs i s’organitza la primera lliga oficial territorial. Durant aquells anys, uns primers malentesos en les regles unificades, juntament amb desacords personals, van originar la separació dels bitllaires de les terres de ponent en dues posicions diferents, els que seguiren el model de la FCBB i els que decidiren competir per lleure basant-se en unes regles semblants. No obstant això, la inèrcia esportiva seguia el seu camí d’institucionalització del joc. L’any 1994 es van unificar les mides i formes de les bitlles i bitllots, emprant una plantilla amb 6 forats per a garantir que totes les peces es plantessin al terra en igualtat de condicions. Aquesta proposta es va fer realitat a Linyola el 14 de gener de 1995, quan es repartiren un centenar de plantilles i jocs de bitlles als més de 60 clubs de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona. La distància de llançament varia segons l’edat i el gènere dels jugadors.

Competició de bowling six celebrada a Roma i organitzada per l’Associació Mundial Bowling Six per promoure aquest esport
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
En una partida de bitlles cada jugador té l’oportunitat de fer nou tirades, repartides en tres rondes de tres tirades, entenent-se que en cada tirada es pot llançar fins a un màxim de tres bitllots. En la competició individual guanya la partida el jugador que suma més punts en el conjunt de les nou tirades. En cas d’empat el vencedor serà aquell jugador que hagi fet més bitlles. En la col·lectiva se sumen tots els punts dels jugadors de cada equip.

La restauració del joc de bitlles s’acompanyà de l’increment del nombre de practicants i d’equipaments. El 2011 hi havia 129 clubs federats competint en sis lligues territorials: Terres de l’Ebre, Lleida, Barcelona, Girona, Selva-Alt Maresme i el Camp de Tarragona. La FCBB també organitza la Lliga Nacional, amb representació de totes les lligues territorials, i la Copa Generalitat, a més dels Campionats de Catalunya individual i de clubs. D’altra banda, des del 2004, s’ha format en quatre ocasions una selecció catalana de bitlles amb els millors jugadors i jugadores del Campionat de Catalunya individual.

La Federació Catalana de Bitlles i Bowling ha fet diverses actuacions de promoció del joc de bitlles catalanes d’àmbit internacional a través d’activitats realitzades a casals catalans europeus, a festivals de cultura popular i amb la participació en projectes europeus promoguts per l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals (AEJDT).

El 2007 s’obrí una altra via, coincidint amb l’elecció de Joan Ricart i Aguilà, president de la FCBB i vicepresident de la Fédération Internationale des Quilleurs (FIQ). L’any 2008 la FCBB fundà l’Associació Mundial Bowling Six, amb la Federación Salvadoreña de Bowling i la Federación Nacional de Boliche de Guatemala, per promoure aquest esport arreu del món, gràcies a la facilitat que té per a implantar-se.

Model esportiu no federat

Des de la segona meitat dels anys vuitanta la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles organitza una competició amb la participació de pobles de la Catalunya meridional. La temporada 2009-10 hi participaren 21 pobles. En aquest campionat es fan dues tirades, una per equips i una individual entre els jugadors dels equips. Cal destacar els germans Farnós i Pinyol, de Rasquera, recuperadors del joc tradicional i primers organitzadors de l’estructura d’aquesta associació.

Campionat de bitlles amb bola que se celebra durant la primavera a la vall d’Àneu
Arxiu Joan Blanco
Al Pallars Sobirà, a partir de la dècada de 1980 el Consell Esportiu del Pallars Sobirà comença a coordinar i organitzar el desenvolupament d’una competició unificada del joc de bitlles amb bola. A partir de l’any 2000 es va patir un procés de regressió i els pobles van deixar de competir el 2002. L’any 2008 sis pobles de les Valls d’Àneu (Escaló, Espot, Esterri, Isil, Sorpe i València) van tornar a organitzar un campionat de bitlles amb bola. Fruit d’aquell primer campionat es constituí l’Associació Cultural de Bitlles de les Valls d’Àneu, la qual s’ha encarregat d’organitzar els següents campionats i establir les regles del joc, molt semblants a les dels primers campionats.

Paral·lelament, des del final de la dècada dels vuitanta, s’organitzen tirades populars de bitlles, que es fan coincidir amb les festes majors. No és gens estrany veure competir unes 350-400 persones, entre homes i dones, i fins i tot superar la xifra de 500 participants, inclosos equips i jugadors federats. En aquestes tirades festives cada poble pot intervenir amb el tipus de bitlles i bitllots que vulgui, amb regles semblants a les dels campionats esportius. La tirada de 100 pessetes o de l’euro té una presència important en la majoria dels pobles de ponent, on les bitlles, després de la partida de lliga, obren les portes a tots els presents que hi vulguin participar. Actualment també es poden localitzar tirades festives amb aposta, com la tirada del Divendres Sant a la Palma d’Ebre o la del Dilluns de Pasqua de Resurrecció a Sant Martí de Tous.

Col·laboració: 
Pere Lavega / Rosa Ricart
Llegir més...