i bowling | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

bowling

Participant de la VIII Catalonia Open Trofeu Galasa (2010), una de les nombroses competicions de bowling que se celebren a Catalunya
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
esports esport
Joc de bitlles que consisteix a tombar el màxim nombre possible de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.

En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats: el bowling de deu i el bowling de nou.

El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen. Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7.000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates. Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc. Tot i això, i de cara a evitar la il·legalitat, renasqué amb deu bitlles i s’estengué ràpidament pel territori nord-americà. El 1840 se’n fundà la primera instal·lació esportiva a Nova York. En la dècada de 1950, van aparèixer les primeres màquines automàtiques i es començà a practicar sobre una pista de fusta molt resistent als cops, la superfície de la qual es lacava a fi d’evitar que l’oli penetrés entre els llistons. Arribà a Europa de la mà de les tropes nord-americanes durant la Segona Guerra Mundial. El 1952 es fundà la Fédération Internationale de Quilleurs (FIQ), a la qual s’incorporà la Federación Española de Bolos (FEBOLOS) el 1958 i la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCBB) el 2007. En la dècada de 1990 s’imposà un nou material en les pistes (anomenades sintètiques) i la puntuació passà a ser totalment informatitzada. És un dels cinc esports més practicat al món, amb més de 120 milions de jugadors regulars, onze dels quals de competició.

Membres de la selecció catalana en el Campionat del Món sub-23 de bowling de nou celebrat a Rijeka (Croàcia, 2010)
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
El bowling s’introduí a Catalunya a la dècada de 1950 com a esport de lleure. Les instal·lacions Boliche i AMF Bowling Center, a Barcelona, foren les precursores i actualment hi ha nombroses instal·lacions a tot el territori, algunes de les quals, a més de l’esport de lleure, organitzen competicions federades. Bowling Pedralbes (Barcelona) i Baix Bowling (Sant Vicenç dels Horts) són les que n’acullen més, tant en l’àmbit català com en l’estatal i l’internacional. A Catalunya hi ha trenta clubs de bowling federats que participen en les competicions regulades per la FCBB com la Copa Generalitat, la Lliga Catalana i el Circuit Català, a més dels Campionats de Catalunya, que es disputen en tres categories (tant masculines com femenines): individual, parelles i equips.

La FCBB ha situat el bowling català en el context internacional amb l’organització de competicions d’alt nivell a Catalunya, l’establiment de la seu del centre de desenvolupament de la FIQ a Barcelona o la creació del pla de tecnificació d’esportistes i tècnics de la federació. Cal destacar l’organització, a Barcelona, de la desena Copa d’Europa de seleccions (1988), el torneig preolímpic de Seül 1988, la inclusió al circuit europeu del Trofeu Ciutat de Barcelona (2000) i del Catalonia Obert (2003), la celebració de la Copa Federació (a partir del 2008), la Copa del Mediterrani (2002, 2011), l’European Women’s Masters (a partir del 2004), el Samaranch Trophy (a partir del 2005), el primer trofeu europeu d’alt nivell exclusivament femení, i els enfrontaments Catalunya-Amèrica i Catalunya-Europa (2010), esdeveniments que han permès la difusió d’aquest esport a través de la televisió (Televisió de Catalunya, Eurosport). D’altra banda, des de l’any 2008, es formen seleccions catalanes per competir en l’àmbit internacional. Entre els millors jugadors de bowling cal assenyalar Mònica Boldó, Cristina Sanz, Rosa Pascual, Ramon Ros, Lluís Montfort Gómez, Lluís Montfort Rifé, Joan Ricart, Moisés Pérez, Raúl Gálvez, Sandra Torrents i Marcial Ovide, tots ells guanyadors de medalles en campionats internacionals.

El bowling de deu o tenpin

Consisteix a tombar deu bitlles, disposades en forma de triangle, mitjançant el llançament d’una bola de 22 cm de diàmetre i un pes que pot variar entre els 2,7 kg (6 lliures) i els 7,3 kg (16 lliures), i que té tres forats per a inserir-hi els dits. Se’n distingeixen tres tipus segons els materials: les de fibra de vidre o polièster, les de plàstic d’uretà i les reactives. Les bitlles, en canvi, són de fusta d’erable recoberta per una fina capa de plàstic, pesen 1,5 kg i fan 38,10 cm d’alçària, 11,43 cm d’amplada i 5,7 cm de base, que és de niló en forma d’anell. La pista de joc té tres parts: la zona de llançament, de 4,8 m de longitud; la pista, de 18 m de longitud i 1,06 m d’amplada, i la zona de plantada, un quadrat d’1,06 m de costat en què es col·loquen les bitlles en forma de triangle equilàter. El material de fabricació de les pistes pot ser de fusta o sintètic.

Una partida consta de deu tirades, en cada una de les quals hi ha deu bitlles plantades que s’han de tombar amb un màxim de dos llançaments. Després de cada tirada se suma un punt per cada bitlla caiguda. S’anomena ple (strike) quan es tomben totes les bitlles en un sol llançament i semiplè (spare) quan es tomben en dos. En el cas de fer ple se sumen deu punts al valor de les dues tirades següents, i en el cas de fer semiplè, se’n sumen deu al valor de la primera tirada següent. Si en la darrera tirada es fa ple, es disposa de dues boles addicionals, i si es fa semiplè, d’una bola addicional per llançar.

Se segueixen les mateixes normes en l’esport de lleure i en el de competició. Tot i ser un esport individual, la competició federada està pensada perquè hi participin clubs. Se celebren competicions individuals, per parelles, equips de tres, de quatre i de cinc jugadors i en categories masculina, femenina i mixta.

El bowling de nou o ninepin

Consisteix a tombar nou bitlles, col·locades en forma de rombe, amb una bola de 16 cm de diàmetre, sense forats, que pesa entre 2,8 i 2,9 kg. Les bitlles fan 40 cm d’alçària i 100 mm de diàmetre i pesen entre 1,75 i 1,85 kg cadascuna. La pista de joc és interior, de fusta o de material sintètic, té una amplària una mica inferior a 2 m i una llargària de 28,10 m dividits en tres parts: la zona de llançament, 19,50 m de pista, la zona de les bitlles i la maquinària.

Cada partida consta de cent vint tirades repartides en quatre sèries de trenta tirades cadascuna. Durant la primera i tercera sèrie les bitlles es planten a cada llançament i durant la segona i quarta sèrie no es tornen a plantar fins que no es tomben totes. Cada sèrie té una durada de dotze minuts de joc. La puntuació final es basa en el nombre de bitlles tombades en les quatre sèries. Una característica d’aquesta modalitat és que en les competicions les boles són comunes per a tots els participants; és la instal·lació on es disputa la prova l’encarregada de posar les boles.

La World Ninepin Bowling Association, fundada per la FIQ el 1973, regeix aquesta modalitat en l’àmbit mundial, malgrat que es juga principalment a Europa, Àsia i l’Amèrica del Sud, on existeixen diferents tipus d’instal·lacions. Cal diferenciar-ne tres especialitats: classic, schere i bohle. El 2008 s’inauguraren les primeres pistes de bowling de nou a Barcelona i la FCBB inicià la creació d’un equip de competició. La primera participació catalana internacional fou el Campionat del Món sub-23 que tingué lloc a Rijeka (Croàcia) el 2010. L’equip, el formaven Alba de Villasante, Mariona Beltran, Nina Cardona, Erola Cardona, Erik Wang-Bruun, Sergi Ruiz, Ignasi Álvarez i Artur Melero, amb Tino Gutiérrez com a entrenador.

Col·laboració: 
Rosa Ricart
Llegir més...