tir amb arc

Esports de tir

Enric Tarragó, R. Martí, Modesta Artigas, Eugenio Santos, J. Soler i M. Cuixart durant un campionat de tir amb arc el 1950

ARXIU VICENÇ MONGUILLOT

Esport d’arma practicat amb un arc que consisteix a llançar una sèrie de fletxes contra un blanc situat a diferents distàncies.

Les principals disciplines són: tir a l’aire lliure, tir de camp, tir de bosc i tir de sala.

El tir a l’aire lliure es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 122 cm o 80 cm de diàmetre situats a 90 m, 70 m, 50 m i 30 m en categoria masculina i a 70 m, 60 m, 50 m i 30 m en femenina. Agrupa diversos rounds (sèries). El més conegut i olímpic és el Round 2 × 70, en què es tiren dues sèries de trenta-sis fletxes des de 70 m de distància. Un dels més habituals és el Round FITA, que consisteix a tirar trenta-sis fletxes des de totes les distàncies. També és molt practicat el Round 900, en què es tiren tres sèries de trenta fletxes des de 60 m, 50 m i 40 m.

El tir de camp es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs situats a distàncies variables, conegudes o no pels arquers, al llarg d’un recorregut. Els recorreguts tenen entre setze i vint-i-quatre blancs.

El tir de bosc es practica a camp obert i consisteix a efectuar llançaments contra blancs situats a distàncies variables desconegudes pels arquers al llarg d’un recorregut, amb una limitació de temps per a localitzar-los i disparar. Es practica amb blancs de dues dimensions (tir de bosc 2D), en què s’utilitzen dibuixos i fotografies, i blancs de tres dimensions (tir de bosc 3D), en què es tira sobre figures volumètriques de dimensions naturals.

El tir de sala es practica en un recinte tancat i consisteix a efectuar llançaments contra blancs de 40 cm de diàmetre situats a una distància de 25 m i 18 m. En general es tiren dues sèries de trenta fletxes en tandes de tres.

Cadascuna de les disciplines té diferents divisions segons l’arc utilitzat. Els principals tipus d’arc són: l’arc recorbat (que es pot dividir en arc olímpic, arc estàndard i arc nu), les pales del qual formen dues corbes oposades quan està encordat; l’arc recte, que és un arc llarg (longbow en anglès), generalment de fusta, les pales del qual formen una línia gairebé recta quan no està encordat i una única línia corba quan està muntat, i l’arc de politges (també conegut com arc compost o arc mecànic), que té un sistema de politges a les puntes per on passa un cable que subjecta la corda, la qual cosa permet de reduir l’esforç en tibar-lo.

Història del tir amb arc

El tir amb arc és una de les pràctiques més antigues de la humanitat, amb evidències que ja existia durant el paleolític superior fa més de 12.000 anys. L’arc i la fletxa foren utilitzats com a instrument de caça i arma de guerra durant mil·lennis, i diferents civilitzacions en feren ús.

Campionat d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure per equips del 2013

CLUB ARC MONTJUÏC

La primera competició de tir de la història tingué lloc a Finsbury (Gran Bretanya), l’any 1583. La competició més antiga celebrada encara avui dia és l’Ancient Scorton Arrow, a Yorkshire (Gran Bretanya), disputada l’any 1673. Països de gran tradició arquera com Gran Bretanya i França crearen les seves federacions durant la segona meitat del segle XIX. Gran Bretanya fundà la Grand National Archery Society (GNAS) l’any 1861 i França, la Fédération des Compagnie d’Arc de l’Ile de France el 1899. El tir amb arc fou inclòs en els Jocs Olímpics de París (1900), i també es disputà als Jocs de Saint Louis (1904), on només participaren arquers dels EUA, a Londres (1908) i a Anvers (1920). L’arquer més guardonat fou el belga Hubert Van Innis, que guanyà sis medalles d’or i tres de plata. A causa de la inexistència d’un organisme internacional i d’una normativa unificada desaparegué del programa olímpic fins que es reintroduí als Jocs de Munic (1972). La Federació Internacional de Tir amb Arc (FITA) nasqué l’any 1931 i inicialment en formaren part Polònia, França, Txecoslovàquia, Suècia, els EUA, Itàlia i Hongria. Des de la seva fundació organitza el Campionat del Món a l’aire lliure amb arc recorbat i el 1995 introduí la modalitat d’arc compost. La primera edició del Campionat del Món de tir de camp tingué lloc l’any 1959, si bé no es començà a disputar regularment fins el 1969. El 1970 es fundà l’Associació Internacional de Tir de Camp (IFAA). El tir de sala debutà en un Campionat del Món el 1991 i la Copa del Món de tir amb arc es disputa des del 2006. L’any 2011 la FITA fou renombrada amb la versió anglesa del seu nom: World Archery Federation (WA). Des de la dècada de 1980, els arquers de Corea del Sud destaquen a escala mundial.

Els orígens del tir amb arc a Catalunya

A Catalunya es té constància de la pràctica de tir amb arc durant la baixa edat mitjana i el Renaixement. Les primeres referències se situen a Barcelona entre els segles XIV i XV, època que ja es practicava el tir als afores de les portes de la ciutat, preferentment amb ballesta i amb una estaca com a blanc. Deixà de practicar-se amb l’entrada de l’edat moderna i no fou fins a mitjan segle XX que se’n tornà a tenir notícies. La primera entitat catalana que el practicà fou l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), que al començament del 1947 feu una tirada com a activitat de lleure. El 2 i 3 d’agost del mateix any organitzà, a Centelles, el I Concurs de Tir amb Arc, primera competició d’aquest esport celebrada a Catalunya i a tot l’Estat. Hi participaren trenta arquers i en resultà guanyador Eliodor Castillo, del Club Excursionista de Gràcia. Inicialment, diferents centres excursionistes s’interessaren pel tir amb arc com a pràctica lúdica. El segon Concurs de Tir amb Arc, també organitzat per l’AEEF, es disputà el 1948 a les instal·lacions de Piscinas y Deportes de Barcelona, i fou patrocinat per Warner Bross i Hermes SL amb motiu de l’estrena de la pel·lícula Robin de los bosques. Entre els assistents d’aquestes primeres tirades hi havia Eugenio-Santos Chavala Ibort, un dels principals impulsors de tir amb arc a Catalunya. L’any 1949 fou el responsable de la fundació del Club d’Arquers de Catalunya (CAC), primer club de tir amb arc d’Espanya. El mateix any també impulsà, juntament amb Miquel Blanch i altres socis del CAC i de l’AEEF, la fundació de la Federació Catalana de Tir amb Arc (FCTA), organisme del qual fou el primer president. La creació de la FCTA fou possible gràcies a l’interès d’alguns arquers catalans a participar en competicions internacionals, especialment en una competició de Suècia que emprava la fórmula de concurs per correspondència (els arquers enviaven els fulls de puntuació per correu), i a la qual la FITA exigia estar afiliat en un organisme oficial per a poder participar-hi. El primer concurs oficial de Catalunya fou el Torneig de Barcelona, organitzat pel CAC i la FCTA el 1949. A partir d’aquest any es fundaren nous clubs i es crearen seccions de tir amb arc en entitats ja existents que s’afiliaren a la FCTA, especialment a Barcelona i al Vallès, com l’Agrupació Excursionista Granollers, el Club Montañés Barcelonés, l’Agrupación Deportiva ESSA, el Club Arquers de Sabadell i el Centre Excursionista Els Blaus. Començaren a proliferar els concursos organitzats per aquestes entitats, entre els quals cal esmentar el Trofeu Verge de Montserrat, el Campionat del Vallès i el Trofeu Mediterrani. Al maig del 1950 es disputà el primer Campionat de Catalunya de tir amb arc a l’aire lliure amb la participació de trenta-nou arquers i vint-i-sis arqueres. En categoria masculina guanyà Eugenio-Santos Chavala i en femenina, Flora Cahiz.

Camp de tir al fossat de Montjuïc

CLUB ARC MONTJUÏC

L’any 1950 també es disputà el primer Campionat d’Espanya a Madrid amb una notable representació catalana. La delegació catalana masculina, representada per Eugenio-Santos Chavala (que fou bronze individual), Enric Tarragó i Ramon Martí, guanyà la medalla d’or per equips, competició que també guanyà la delegació femenina, amb Otilia Cahiz, Rosa Rovira i Flora Cahiz, i al mateix temps aconseguiren la medalla individual d’or, plata i bronze, respectivament. L’any 1951 el Campionat d’Espanya tingué lloc a Barcelona, competició que s’organitzà alternativament entre les dues ciutats els anys següents. Durant la dècada de 1950 els arquers catalans destacaren sobre la resta. Foren campions d’Espanya Enric Tarragó (1951), Daniel López (1952, 1954), Ramon Martí (1953, 1955, 1957) i Mariano Llobet (1956), i en categoria femenina destacà Lolita Guasch, campiona d’Espanya en cinc ocasions (1953, 1954, 1956, 1958, 1959) i plusmarquista estatal de totes les distàncies (1959). El 1956 s’inauguraren al carrer de Montalegre de Barcelona les primeres instal·lacions de tir amb arc cobertes de la ciutat, que es convertiren, al mateix temps, en seu de la FCTA i en les quals es disputaren competicions com el popular concurs de 24 hores en sala. El mateix any també es disputà el primer concurs de roving, modalitat antecessora del tir de camp. Poc abans, l’any 1955, l’FCTA havia adoptat les distàncies de tir i la normativa oficial de la FITA i el 1956 la Reial Federació Espanyola de Tir amb Arc (RFETA) establí tres categories d’arquers en funció de les puntuacions assolides. En cas de superar els 1.000 punts eren considerats mestres arquers.

La consolidació

Arquer del Club Arquers Montsec fent tir de bosc 3D, una de les disciplines del tir amb arc

CLUB ARQUERS MONTSEC

La dècada dels seixanta s’inicià amb la necessitat de trobar un emplaçament definitiu per practicar el tir amb arc a Barcelona. Paul Breysse, pioner d’aquest esport a Catalunya, cofundador del CAC i president de la FCTA (1959-69), negocià amb el govern militar espanyol i aconseguí establir, també gràcies a l’ajuda de Miquel Cuixart, un camp de tir al fossat del castell de Montjuïc, l’any 1963, acord que es mantingué quan el castell passà a dependre de l’Ajuntament de Barcelona. En la conservació, manteniment i millora d’aquestes instal·lacions també fou cabdal la tasca d’Alfred Lloré, president de la secció de tir amb arc de l’AEEF. En l’àmbit esportiu, destacà Jordi Soler, tres vegades campió d’Espanya (1962, 1964, 1966). El primer català a assolir l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat fou Raúl Puig (1966), i el primer Estrella FITA 1100, Joan Sastre Marquès (1968). En categoria femenina destacà Flora Sánchez, campiona d’Espanya (1969, 1970) i primera catalana a aconseguir l’Estrella FITA 1000 (1970), així com Lolita Boladeras, cinc vegades campiona de Catalunya. Poc després també destacà Lluís Culí, campió d’Espanya a l’aire lliure (1975, 1976). L’any 1976 es disputà el primer Campionat de Catalunya i d’Espanya de tir de sala, i el 1979 s’introduí la modalitat de tir de camp en substitució de l’antic campionat de roving, celebrat fins el 1973. Destacaren Montserrat Busquets, nombroses vegades campiona d’Espanya en la modalitat de camp, i Mercè Berenguer, primera catalana que aconseguí l’Estrella FITA 1100 (1981). Els anys vuitanta el tir amb arc estava plenament arrelat a Catalunya i aparegueren dues de les figures catalanes més destacades d’aquest esport: Manel Rubio, primer a aconseguir l’Estrella FITA 1200 (1977) i tres vegades campió d’Espanya a l’aire lliure (1984, 1985, 1986), i Montserrat Martín, primera Estrella FITA 1200 (1982) i campiona d’Espanya en cinc ocasions (1985-88, 1990). A més, ambdós foren els primers catalans a participar en la prova de tir amb arc d’uns Jocs Olímpics, concretament a Los Angeles (1984). L’any 1989 el CAC impulsà la introducció de la modalitat de bosc i aparegué l’arc de politges, utilitzat en el tir de precisió, que posà fi al monopoli de l’arc recorbat i feu modificar el sistema de les competicions. José María Gutiérrez fou el primer català que assolí l’Estrella FITA 1000, 1100 i 1200 en arc compost (1990). Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta el tir amb arc prengué notorietat i el 1990 les instal·lacions del Reial Club de Polo de Barcelona acolliren el Campionat d’Europa i de la Mediterrània. Els Jocs Olímpics de Barcelona (1992) foren el punt culminant d’aquest esport, no només perquè el combinat espanyol es penjà la medalla d’or per equips, sinó també gràcies a la cerimònia d’inauguració, en la qual Antonio Rebollo es valgué d’una fletxa encesa per encendre el peveter olímpic. Les competicions durant els Jocs Olímpics de Barcelona es disputaren al Camp Olímpic de Tir amb Arc, instal·lacions temporals construïdes per a l’ocasió prop del pavelló de la Vall d’Hebron, i que posteriorment es reconvertiren en el Complex Esportiu de la Teixonera. Durant els anys noranta el Tir Arc Olesa fou dues vegades campió d’Espanya d’arc recorbat i el Club Tir amb Arc Pardinyes l’aconseguí en una ocasió. Individualment destacaren Josep Reche, quatre vegades campió d’Espanya de sala, Àngel Jiménez, quatre cops campió d’Espanya de bosc, Jordi Cunill, Ricard Esfors, Lina Piñas i Josep Maria Cunill, campions d’Espanya de bosc en tres ocasions, i Rosa Maria Bertran, tres cops campiona d’Espanya de camp. A més, la primera Estrella FITA 1000 en arc compost en categoria femenina l’aconseguí Cristina Catalán (1992). La primera Estrella FITA 1300 en arc compost l’obtingué Manel Rojas (1993), mentre que en categoria femenina Carme Atienza assolí l’Estrella FITA 1200 (1992) i l’Estrella FITA 1300 (1998). Precisament, Carme Atienza fou l’arquera més destacada d’aquesta dècada i l’any 1997 fou guardonada per la FCTA i la RFETA amb el títol d’arquera completa, i fou la primera persona a proclamar-se campiona d’Espanya de les quatre grans disciplines: bosc (1988), aire lliure (1994), camp (1997) i sala (1997). A partir del segle XXI les disciplines es multiplicaren i el nombre d’arquers augmentà. El 2002 s’introduí la modalitat d’arc nu (arc recorbat sense visor ni estabilitzador) i la d’arc recte en les competicions de tir amb arc a l’aire lliure, i el 2004 s’inclogué la divisió d’arc tradicional. Alguns arquers que sobresortiren foren Jordi Lorenz i Joan Lope Masó, en recorregut de bosc, i Juan Carlos Garrido, en arc estàndard a l’aire lliure. També augmentà la pràctica del Round 900 gràcies sobretot a la tasca d’Amadeu Pascual, president del Club Arc Montjuïc, que començà organitzant lligues socials, però que al cap del temps es convertiren pròpiament en el Campionat de Catalunya. L’any 2011 Cambrils acollí el Campionat d’Europa de sala. Aquell any la FCTA tenia més de 1.500 llicències i 66 clubs censats, entre els quals cal esmentar el Tir Arc Olesa, el Club Arquers d’Osona, el Club Arc Montjuïc, el Tir Esportiu Mataró, el Club de Tir amb Arc Pardinyes, l’Associació de Tir amb Arc La Conxorxa, el Club d’Arquers de Sabadell, el Club d’Arquers Torrefarrera i el Club d’Arquers Cambrils.