S’inicià com a davanter al Club Patí Tordera, i posteriorment es reciclà com a defensa mig, posició en què arribà a ser considerat el millor del món. Fou dues vegades campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola (1978, 1979). El mateix 1979 debutà amb l’absoluta i es convertí en el líder del Tordera que, en la seva primera temporada a divisió d’honor, fou subcampió de Lliga. Fitxà pel Hockey Club Liceo de la Corunya (1980-81), el Futbol Club Barcelona (1981-87) i el Club Esportiu Noia (1987-91), i acabà la carrera al Tordera (1991-95). Guanyà cinc Copes d’Europa (1982-85, 1989), sis Supercopes d’Europa (1982-86, 1990), dues Recopes d’Europa (1987, 1988), quatre Lligues (1982, 1984, 1985, 1988), tres Copes del Rei (1985, 1986, 1987) i una Lliga Catalana (1990).
Fou 116 vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual, entre altres títols, conquerí dos Campionats del Món (1980, 1989) i quatre d’Europa (1979, 1981, 1983, 1985). Després de retirar-se, el 1995, entrenà alguns equips de base del CP Tordera i també fou seleccionador català femení (2003-07).
Ha estat entrenador dels equips de base del CP Tordera, de la selecció catalana femenina i des del novembre del 2018 del Girona Club d’Hoquei en l’OK Lliga. És germà de Joan Torner i pare de Paula i Enric Torner, tots tres jugadors professionals d’hoquei.