Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat. Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts.
El procés de construccióEl camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip. El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’entitat. El 8 de desembre de 1921, amb Joan Gamper una altra vegada a la presidència, tingué lloc una assemblea extraordinària, en què s’aprovà la compra dels terrenys i la construcció del camp. El finançament es faria a través de l’emissió de cèdules nominatives fins a un milió de pessetes. El 18 de febrer de 1922 Gamper signà la compra i l’endemà mateix, en un acte multitudinari, s’hi col·locà la primera pedra. El projecte del camp nou fou obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany i es construí en el temps rècord de tres mesos. La instal·lació tenia una capacitat inicial de 20.000 espectadors però quan, al final d’any, les obres foren enllestides totalment, passà a tenir-ne 30.000. La tribuna, de 60 m de longitud, tenia una capacitat per a 1.500 persones i les mides del terreny de joc feien 101 × 62 m. El camp de les Corts fou considerat un dels millors d’Europa i des del primer moment fou qualificat com la catedral del futbol català.
La inauguracióS’inaugurà el 20 de maig de 1922. Amb el recinte ple de gom a gom, hi assistiren nombroses autoritats, al capdavant de les quals hi havia el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, el governador civil, el capità general i l’alcalde de Barcelona, Ferran Fabra Puig, marquès d’Alella, el qual fou l’encarregat d’efectuar el servei d’honor. S’enfrontaren el Barça i el Saint Mirren d’Escòcia, amb una victòria blaugrana per 2-1.
EfemèridesA partir d’aleshores, el camp de les Corts fou testimoni de grans episodis de la història del Barça, com els èxits dels anys vint, les dues Lligues dels anys quaranta, l’època de les Cinc Copes o la celebració de les Noces d’Argent i les d’Or. En un altre aspecte, el camp fou escenari de la final del Campionat d’Espanya del 1923. I en la part negativa cal esmentar la clausura per sis mesos decretada per les autoritats militars arran d’un partit d’homenatge a l’Orfeó Català celebrat el 14 de juny de 1925 en què el públic xiulà la interpretació de l’himne espanyol.
Evolució i enderrocAl llarg del temps, el camp experimentà diverses millores. El 24 de setembre de 1926 s’estrenava la implantació de gespa; a la tardor del 1945 s’inaugurava la tribuna amb un projecte innovador, fet l’any 1943, de l’enginyer Eduard Torroja: sense suport al davant, tenia 104 m de llargària per 26 d’amplària. L’1 de setembre de 1954, s’inaugurava la il·luminació artificial. L’augment de la massa social i el fenomen Kubala feren que les Corts es quedés petit, tot i que en diferents obres d’ampliació la seva capacitat havia assolit els 60.000 espectadors. Al principi dels anys cinquanta es plantejà el dilema d’ampliar el camp fins a 75.000 espectadors o construir-ne un de nou. Aquesta darrera opció s’imposà. El 24 de setembre de 1957 s’inaugurà el Camp Nou i el camp de les Corts només fou utilitzat durant uns anys pels equips inferiors del club i algunes seccions. El president barcelonista Enric Llaudet aconseguí que l’Ajuntament requalifiqués els terrenys, que eren considerats zona verda, i vengué les Corts, l’any 1964, a una immobiliària. El 2 de febrer de 1966 Llaudet efectuava l’acte simbòlic de demolició de la catedral del futbol.