S’inicià al Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1961-65) i passà a l’equip de recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya (1965-2009). També formà part de la National Speleological Society d’Alaska i de l’Spéléo Club de París. L’any 1963 descobrí un avenc al Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal femení de fondària. També duu el seu nom el coleòpter cavernícola Geotrechus ubachi. Ha organitzat i participat en nombroses campanyes espeleològiques arreu del món, com ara les coves dels carsts de Mulu, a Borneu; l’avenc del Verkjöll a Islàndia (el rècord de fondària en glaç); el Sótano de las Golondrinas (Mèxic), els tubs de lava de Hawaii o les coves volcàniques de Pasqua. El 1980 cofundà el Centre de Documentació Espeleològica i dirigí durant més de deu anys la revista Bibliografía Espeleológica Hispánica. L’any 2010 fundà Sarawak. Exploracions i Geografia. És autora del llibre virtual Qui és qui de l’espeleologia. Rebé l’àngel de plata de la Federació Catalana de Muntanya i la medalla de plata de la Federació Catalana d’Espeleologia.
Montserrat Ubach Tarrés
ARXIU M. UBACH / JORDI LLORET