El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart. Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia. En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924. Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35.000 espectadors, però la candidatura de Barcelona fou derrotada i les obres s’aturaren. L’any 1921, quan només existia el camp de joc, s’utilitzà per a dos partits de futbol entre el FC Barcelona i l’Spartak de Praga. Durant molts anys restà infrautilitzat, fins que es decidí celebrar-hi el torneig de rugbi dels Jocs Mediterranis de Barcelona (1955). Al desembre del 1954 s’hi jugà un primer partit de rugbi, i l’estrena oficial tingué lloc el 27 de novembre de 1955, que es disputà un partit entre un equip de la RAF i un combinat espanyol –que, a la pràctica, era una selecció catalana– que acabà amb victòria local per 20-5. Als Jocs Mediterranis la medalla d’or correspongué a la selecció de França, que presentà un equip molt fort, en el qual destacava el seu capità, Jean Prat. En anys posteriors la Foixarda es convertí en el principal camp de rugbi de Barcelona. Gairebé tots els equips de la ciutat, en un moment o altre de la seva història, han utilitzat la instal·lació com a seu. Té un terreny de joc de gespa natural de 120 × 66 m i una graderia amb capacitat per a 800 espectadors. El 1982 acollí un torneig internacional amb Catalunya, Irlanda, França i Escòcia, i el 2002 fou una de les seus del Mundial femení de rugbi.