Jugava d’interior. Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu (1932-33), al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya (1934), al Club Esportiu Júpiter (1934-35), a la Unió Esportiva Vic (1935-36), de nou al Sant Andreu (1936-37, 1939-40) i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols. Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada (1951-52). Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze. Posteriorment fou el fundador de l’Agrupació de Veterans del Barcelona i directiu de la Penya Solera.