Ingressà al Futbol Club Barcelona (1942-55) procedent del Club Futbol Mollet, on havia jugat dues temporades. Fou titular fins que tingué una lesió al novembre del 1949 i Ramallets el substituí. Durant la penúltima temporada al Barça (1953-54) tornà a ser titular. Jugà 268 partits. Guanyà cinc Lligues (1945, 1948, 1949, 1952, 1953), tres Copes del Generalísimo (1951, 1952, 1953), dues Copes Llatines (1949, 1952), una Copa d’Or (1945) i tres Copes Eva Duarte (1948, 1952, 1953). La temporada 1947-48 fou el porter menys golejat de la Lliga. L’edició del 1955-56 passà al Centre d’Esports Sabadell, on es retirà. El 5 de maig de 1957 rebé un homenatge del Barça. Fou una vegada internacional B i amb la selecció catalana hi jugà tres vegades. Com a entrenador dirigí el CE Sabadell (1958-59, 1960); el CE l’Hospitalet (1962-63), el qual ascendí a segona divisió; el Club Esportiu Europa (1963-64); la Unió Esportiva de Sants (1964-67), i l’Esport Club Granollers (1968).