S’inicià en el kàrting, i fou campió de Catalunya i d’Espanya. Passà als monoplaces, primer a la Fórmula 1430 i, posteriorment, a la Fórmula 3 amb l’equip Racing for Spain, on estigué dos anys competint als campionats anglesos. Tornà a Espanya per córrer en la modalitat de muntanya i guanyà el títol estatal en la categoria de turismes (1982) i en l’absoluta (1985), cosa que li permeté trobar suport per a tornar a competir en l’àmbit internacional. Ho feu en resistència, i disputà el Mundial a partir del 1986 i les 24 Hores de Le Mans. El 1987 entrà a l’equip Spice Pontiac, amb el qual guanyà el Campionat del Món de la classe C2 i es convertí en el primer pilot de l’Estat espanyol que fou campió del món en una especialitat automobilística. Repetí aquest títol l’any 1989. El 1991 marxà als EUA, on es consolidà com a pilot de resistència i guanyà el campionat IMSA (1995) amb Ferrari (Team Scandia) i les 12 Hores de Sebring dues vegades. Disputà el campionat de monoplaces IRL, i fou el primer català que participà en les 500 Milles d’Indianapolis. El 2000 tornà a Barcelona i guanyà el seu últim títol, el Campionat d’Espanya de resistència GTB amb un Ferrari 360.
Fermí Vélez Bisbe
ARXIU FAMÍLIA VÉLEZ BISBE