Començà a competir el 1989 i passà per diverses modalitats abans de centrar-se en la carretera, on desenvolupà la part més important de la trajectòria professional, principalment en equips italians. Disputà quatre edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia, deu Campionats del Món i els Jocs Olímpics de Pequín (2008). Guanyà una etapa del Giro del Trentino (2005), del Giro d’Itàlia (2006) i del Tour del Llemosí (2007). Fou campiona d’Espanya de fons de carretera (2009) i pujà diverses vegades al podi dels Campionats d’Espanya, tant en contrarellotge com en ruta. Deixà la competició el 2010 i passà a ser tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme. Rebé el premi Dona i Esport Mireia Tapiador (2011).
Marta Vilajosana Andreu
ARXIU M. VILAJOSANA