Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor. Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig. Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues (1974, 1977-82, 1984, 1985), set Copes d’Espanya (1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987), nou Copes d’Europa (1974, 1978-85), una Recopa d’Europa (1987), sis Supercopes d’Europa (1981-86), un Mundial de clubs (1983) i dues Copes de les Nacions de Montreux (1980, 1982). Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa (1974), i amb l’absoluta jugà més de 100 partits i conquerí dos Mundials (1976, 1980), tres Europeus (1979, 1981, 1985) i una Copa de les Nacions de Montreux (1976), entre d’altres. Acabada l’etapa com a jugador, fou coordinador de l’hoquei de base del FC Barcelona, entrenador del primer equip (1989-92) i segon tècnic (1992-93). El 1993 deixà el club després de vint-i-tres anys. Després entrenà dos anys la Unió Esportiva Horta a la divisió d’honor (1993-95) i deixà l’hoquei i passà al futbol americà com a mànager general dels Barcelona Dragons de la NFL Europe. Anys més tard també formà part dels equips organitzadors de la Volta Ciclista a Catalunya i la Marató de Barcelona.