i vol lliure | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

vol lliure

Sumari de l’article

Campionat del món de parapent, modalitat del vol lliure, celebrat a Àger el 2011
XEVI BONET
esports esport
Esport aeri practicat amb un planador.

En són modalitats esportives l’ala delta, el parapent i el vol a vela. En vol lliure, es contraresta el moviment descendent del planador per mitjà del vol tèrmic, el vol d’ona i el vol vessant. Es considera un esport d’aventura.

Es considera que el principal impulsor del vol a vela fou l’alemany Otto Lilienthal, que es valgué dels estudis d’aerodinàmica de sir George Cayley i entre el 1891 i el 1896 experimentà amb diversos ginys voladors sense motor i arribà a fer 2.000 vols d’entre 25 m i 250 m. Entre el 1911 i el 1914 uns estudiants de Darmstadt, Alemanya, reprengueren l’activitat i es llançaren pels turons de la Wasserkuppe i aconseguiren vols de fins a 830 m de distància i de quasi dos minuts de durada. Paral·lelament, abans de dur a terme el primer vol amb motor de la història (1903), els germans Orville i Wilbur Wright també feren diverses proves als EUA amb tres planadors diferents (1900-02). L’any 1911 Orville Wright feu un vol de 9.45 minuts de durada, rècord que no fou batut fins deu anys després. Després de la Primera Guerra Mundial, la indústria aeronàutica alemanya es focalitzà en el vol sense motor a causa que el tractat de Versalles els prohibia construir avions de motor. Oskar Ursinus, conegut com el pare del Rhön, creà la primera associació de vol a vela i organitzà el primer concurs de la història (1920). D’aquella experiència nasqué el Vampyr, planador que el 1922 volà més de 50 minuts pels vessants de la Wasserkuppe. Un vol posterior arribà a 9 km de distància i tingué una durada de 1.16 hores, fou el primer cop a la història que se superava l’hora de vol. Al mateix temps es creà un altre grup d’aficionats a l’actual Lituània i, juntament amb el club alemany, l’any 1924 crearen el primer organisme regulador del vol a vela del món: la Rhön-Rossitten Society. El 1930 es fundà l’ISTUS, primer organisme internacional que tenia com a objectiu desenvolupar les tècniques de vol sense motor. L’any 1932 es creà la Comissió Internacional de Vol a Vela (IGC) dins la Federació Aeronàutica Internacional (FAI), comissió que inicialment també fou coneguda amb les sigles franceses CIVV i CVSM. A partir dels anys trenta el disseny dels planadors evolucionà i el vol a vela es convertí en esport nacional a Alemanya. Fou esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Berlín (1936) i no fou esport olímpic als Jocs programats a Hèlsinki l’any 1940 a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. A final dels anys trenta les competicions de velocitat s’imposaren per sobre de les de durada i de les de distància. L’any 1937 es disputà a Alemanya el primer Campionat del Món de vol a vela, si bé no fou fins el 1948 que començà a organitzar-se regularment cada dos anys. Inicialment es disputà en classe open; entre el 1952 i el 1956 s’afegí la classe biplaça; a partir del 1958 s’inclogué l’estàndard; el 1978, la de 15m; el 1997, la classe món, i el 2001, la classe club i la de 18 m. Actualment el Campionat del Món es disputa en dues localitzacions diferents segons la classe: open, 15 m i 18 m, d’una banda, i estàndard, món i club, de l’altra. La classe món la gestiona l’Organització Científica i Tècnica del Vol a Vela(OSTIV), creada el 1948 i vinculada a la FAI des del 1978. D’altra banda, el Campionat del Món de vol a vela acrobàtic es disputà per primera vegada l’any 1985 i el supervisa la Comissió Internacional de Vol Acrobàtic (CIVA). El 2001 aquesta competició fou inclosa en els Jocs Aeris Mundials. En categoria femenina, el primer Mundial es disputà l’any 2001, si bé entre el 1979 i el 1999 també es disputà el Campionat d’Europa femení, al qual la FAI donà caràcter de Campionat del Món. El primer Campionat d’Europa masculí tingué lloc l’any 1982. Altres competicions destacades són la Barron Hilton Cup, creada el 1981, i el Gran Premi de vol a vela, creat el 2005. Alemanya és el país amb més tradició pel que fa a la pràctica del vol a vela.

El vol a vela a Catalunya

Campionat d’Europa d’ala delta, modalitat del vol lliure, celebrat a Àger el 2010
FEDERACIÓ AÈRIA CATALANA

El pioner del vol sense motor a Catalunya fou Marià Foyé, que el 1928 dugué a terme la primera conferència sobre aquesta temàtica a Catalunya. L’any 1930 dissenyà el primer planador català i al febrer del 1931 fundà Falciots de Palestra, entitat especialitzada en vol a vela. També impartí cursos a l’Escola d’Aviació de Barcelona i el 1934 baté el rècord estatal de permanència a l’aire amb una marca de 5 hores i 15 minuts. A inici dels anys trenta també destacà Joan Maluquer, que dissenyà diversos planadors, promogué la fundació de l’Agrupació de Vol sense Motor de l’Escola Central d’Enginyers Industrials de Madrid i col·laborà amb els serveis d’aeronàutica de la Generalitat de Catalunya. A més de Falciots de Palestra, l’altra entitat pionera de vol sense motor a Catalunya fou l’Aeroclub de Barcelona, fundat l’any 1930 i que feu les pràctiques de vol a l’Aeròdrom Canudas. L’any 1932 ambdues entitats organitzaren la Primera Setmana de Vol sense Motor a Puigcerdà. Al febrer del 1933 es fundà la Federació Catalana de Vol a Vela, que a més de dur a terme diversos cursos de vol, organitzà les edicions de la Setmana de Vol sense Motor al Montseny (1933) i a Sabadell (1934-35). Al mateix temps, diversos aeroclubs crearen les seves seccions de vol sense motor, entre els quals, l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, el Reial Aeri Club de Lleida, l’Aeronàutic Club del Prat de Llobregat, l’Aeronàutic Club Empordanès i l’Aeronàutic Club de Sant Andreu, així com l’Aeroclub de Catalunya, que creà la secció de vol sense motor l’any 1934. La primera catalana que obtingué el títol de pilot de vol sense motor fou Dolors Vives (1936). Durant aquesta època també destacà Joan Balcells, que feu nombrosos llançaments de vol sense motor i fundà la segona Escola Catalana d’Aviació (1935). Després de la Guerra Civil Joan Balcells reorganitzà l’escola de vol de l’Aeroclub de Barcelona (1942), dirigí l’Escola Provincial de Vol sense Motor del Prat de Llobregat, on destacà com a alumne Josep Gorina, i des del 1956 impulsà la pràctica del vol a vela a l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Una de les figures més rellevants del vol a vela català dels anys cinquanta, fou Miquel Ara, instructor de vol des del 1941, director durant molts anys de l’Escola de Vol sense Motor de Monflorite, Osca, i que el 1952 es proclamà campió del món en la modalitat biplaça juntament amb Luís Vicente Juez. El 1948 també aconseguí el rècord espanyol de distància en recórrer 321 km i, poc després, el rècord mundial d’altura amb biplaça en ascendir fins a 6.300 m. L’any 1963 Àngel Anglada, Ignasi Amat i Antoni Freixas promogueren la fundació de la secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, que fou creada oficialment al març del 1967 amb seu a l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena. Posteriorment es constituí com a club independent i prengué el nom de Club de Vol a Vela Igualada-Òdena. Àngel Anglada presidí l’aeroclub els anys setanta, i fou vuit vegades campió d’Espanya en categoria open (1980, 1981, 1984, 1987, 1988, 1990, 1995, 1996), baté diversos rècords d’Espanya i participà en dos Campionats del Món (1968, 1981). Un altre dels fundadors del club, Pau Ayesta, destacà en vols de llarga distància i establí el rècord d’Espanya de distància a un punt prefixat amb un vol que superà les nou hores de permanència a l’aire (1976). L’any 1974 Antoni Agramont impulsà l’escola de vol del club. També destacà Pere Ribalta, que s’inicià en el vol a vela a Monflorite i que dugué a terme nombrosos vols amb planador per tota la geografia catalana partint de l’Aeròdrom d’Igualada-Òdena. Els anys setanta començà a organitzar vols per a turistes a l’Aeròdrom d’Empuriabrava i el 1974 creà la secció de vol a vela de l’Aeroclub de Girona. Poc després, l’Aeroclub Empordà, fundat el 1977, també inclogué una secció de vol a vela. D’altra banda, el 1973 es creà el Centre de Vol a Vela la Cerdanya, amb seu a l’Aeròdrom de la Cerdanya, que desaparegué a principi de la dècada de 1980, però que fou reconstituït com a secció de vol a vela de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell l’any 1999. Anualment organitza la Copa Ceretana de vol a vela. La Federació Aèria Catalana (FAC) regula la pràctica del vol a vela en l’àmbit català i el 1981 organitzà el primer Campionat de Catalunya de l’especialitat. També organitzà alguna edició del Campionat d’Espanya, l’última a la Cerdanya (2009). L’any 2012 la FAC tenia tres clubs federats: el Centre de Vol a Vela la Cerdanya, com a secció de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell; el Club Albatros de Vol a Vela de Lleida, i el Club de Vol a Vela d’Igualada-Òdena, el més destacat de Catalunya. La FAC té escola de vol i ofereix la possibilitat d’aconseguir el títol oficial de pilot de planador. El 2010 tenia uns 120 socis. Un dels pilots més destacats dels darrers anys ha estat Marcel Soler, que el 1987 guanyà el primer dels seus disset Campionats d’Espanya, la majoria en classe estàndard, i que participà en diversos Campionats del Món. També destacà Àlex Nielles, que morí en un accident de planador durant el Campionat d’Europa (2013).

Col·laboració: 
Guifré Illa
Data de revisió: 
2014-10-31
Llegir més...