Fitxà pel Club Natació Barcelona (1948-52, 1966-72), malgrat que en la segona etapa treballà a mitges per aquest club i la federació espanyola. Fou forjador del waterpolo modern. Contribuí a la posada en marxa de la Lliga espanyola. Participà en els Jocs Olímpics de Londres (1948), Hèlsinki (1952), Roma (1960), en què conquerí la medalla d’or amb Itàlia, Tòquio (1964), Mèxic (1968) i Munic (1972). El 2009 fou induït al Hall of Fame de Fort Lauderdale, Florida, EUA.