i aviació | enciclopèdia.cat
EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

aviació

Sumari de l’article

El 1916 és un any important en l'aviació catalana perquè, entre altres esdeveniments, Salvador Hedilla efectuà el vol Barcelona-Palma amb el primer avió construït a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
substantiu femení f esports esport
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).

L’especialitat esportiva de vol amb motor inclou competicions de precisió, localització, regularitat i navegació. Els ral·lis i les voltes aèries es combinen amb les de navegació i les d’habilitat o precisió.

Els prolegòmens de l’aviació sorgeixen en les nombroses referències a llegendes de l’home volador. Els estudis de Leonardo da Vinci al final del selge xv, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols –dels quals hi ha constància a Europa des del principi del segle XI–, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire. A mitjan segle XIX l’anglès George Cayley posà els fonaments de l’aerodinàmica i el 1876 Alphonse Penaud dissenyà el primer aparell proveït d’uns alerons embrionaris i d’instruments de vol. El 1890 l’enginyer llenguadocià Clément Ader feu un salt d’uns 50 m amb el seu aparell Éole, construït segons l’esquema de Cayley i amb un motor de vapor. Ader feu alguns assaigs més el 1891, i el 1897 intentà el vol amb un nou aparell anomenat Avion IIIR. Aquest nom serví amb el temps per a batejar genèricament tots els aparells més pesants que l’aire, i per això Ader és considerat el pare de l’aviació. Hom considera el 17 de desembre de 1903 com la data del primer vol de l’home amb motor i controlat, ja que aquest dia, a Kitty Hawk (Carolina del Nord, EUA), els germans Orville i Wilbur Wright feren quatre vols amb l’avió Flyer I.

El 1905 els germans Wright provaren el tercer dels avions construïts per ells, amb el qual hom podia realitzar maniobres relativament complexes. El primer vol europeu d’un aparell més pesant que l’aire i proveït de motor el realitzà el brasiler resident a París Alberto Santos-Dumont, el 12 de desembre de 1906. A partir d’aquesta data l’aviació a Europa adquirí una gran embranzida, sobretot a França. El 31 de gener de 1908 Henri Farman, pilotant un avió Voisin, completà el primer vol en circuit tancat d’1 km, i el 25 de juliol de 1909 Louis Blériot fou el primer pilot a creuar el canal de la Mànega. A partir del 1910 l’aviació es popularitzà. Aquest any Hubert Latham pujà per primera vegada fins a 1.000 m. El 1913 Roland Garros travessà la Mediterrània des de Saint-Raphaël (França) fins a Bizerta (Tunísia). La Federació Aeronàutica Internacional (FAI), fundada el 1905, celebra anualment des dels anys vuitanta el Campionat del Món i d’Europa de vols de precisió i el Ral·li Aeri Mundial i Europeu.

L’aviació a Catalunya

El club pioner de l’aviació catalana fou l’Associació de Locomoció Aèria, constituït a Barcelona a la darreria del 1908. El 1910 organitzà a Barcelona la primera exposició d’aviació i el primer vol en terres catalanes, vol realitzat per Julien Mamet l’11 de febrer de 1910. Durant aquests primers anys, i sempre a càrrec de pilots francesos com Roland Garros o Lucien Demazel, es dugueren a terme diverses exhibicions aèries.

El 1916 uns quants entusiastes de l’aviació com Josep Maria Armangué, Ricard Cabot, Josep Canudas i Josep Maria Co de Triola, juntament amb Lluís Foyé, primer pilot català, fundaren l’Aeroclub de Catalunya. Al mateix temps, l’empresa industrial Pujol, Comabella i Companyia, veritable creadora de l’aviació catalana, començà a treballar amb l’Aeroclub de Catalunya. S’establiren a l’aeròdrom de la Volateria, al Prat de Llobregat, i els primers dies de setembre inauguraren l’Escola Catalana d’Aviació. El 1916 Salvador Hedilla realitzà el vol Barcelona-Palma de Mallorca amb el primer avió construït a Catalunya. L’any següent, el 1917, obtingueren el títol els tres primers pilots formats a Catalunya: Josep Canudas, Lluís Bertrand i Casimir Soler. El 1921 l’empresa Tallers Hereter SA (empresa continuadora de Pujol, Comabella i Cia.) feu fallida i fou adquirida pel ministeri espanyol de la marina (Aeronàutica Naval).

A mitjan 1922 Josep Canudas promogué la creació d’un nou camp d’aterratge per a l’aviació civil, l’Aeròdrom Canudas, i fundà la Penya de l’Aire. La nova entitat obtingué un gran èxit popular i començà una campanya de divulgació i de propaganda. Al cap de poc, immers en una greu crisi, l’Aeroclub de Catalunya cessà les seves activitats (1923). Al final del juny del 1928 la Lliga Aeronàutica, nom que havia pres la Penya de l’Aire el 1926, recuperà el nom d’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat. Es constituí la societat Aeròdrom Canudas, empresa que s’havia fundat el 1923 i que havia tingut diferents noms, es reactivà el Concurs de Tardor i s’inaugurà l’Escola d’Aviació de Barcelona (1929), punt d’inici d’una gran època de l’aviació catalana. L’Aeròdrom Canudas organitzà la primera i única línia aèria catalana: la línia d’Andorra, amb aterratge a la Seu d’Urgell.

L’aviació també agafà empenta amb la fundació dels Aeroclubs de Lleida (1929), Barcelona (1930), Sabadell (1931) i Reus (1935). D’altra banda, el 1931 s’instal·là una sucursal de l’escola madrilenya Progreso a l’aeròdrom militar de la Volateria. La proclamació de l’Estatut de Catalunya millorà les condicions de l’aviació catalana, sostinguda fins aleshores sense cap ajut oficial. La Generalitat creà els Serveis d’Aeronàutica i en nomenà cap Josep Canudas. A la darreria del 1935, el personal de l’Escola d’Aviació de Barcelona, per divergències amb la nova gerència, dimití i constituí la Cooperativa de Treball Aeri. La Guerra Civil frenà dràsticament l’activitat dels Serveis d’Aeronàutica. A Sabadell, hom fabricà el caça Xato (Polikarpov I-1S, biplà). En acabar la guerra havien desaparegut tots els aeroclubs de Catalunya i l’aviació civil passà a dependre de l’autoritat militar. L’any 1941 fou reorganitzat l’Aeroclub de Barcelona i el 1948 l’Aeroclub de Sabadell. L’augment del trànsit a l’aeroport comercial del Prat, creat a partir de la fusió de l’Aeròdrom Canudas, l’Aeròdrom Latécoère i la Volateria, obligà l’Aeroclub de Barcelona a canviar d’instal·lacions i a fusionar-se amb l’Aeroclub de Sabadell, i es creà així l’Aeroclub Barcelona-Sabadell (1953). L’any 1948 també reprengueren les seves activitats l’Aeroclub de Lleida i l’Aeroclub de Reus. Els anys cinquanta es reiniciaren les Voltes Aèries a Catalunya i es potencia-ren les activitats esportives.

El 1956 i el 1960 l’Aeroclub de Barcelona-Sabadell organitzà a l’aeroport del Prat dos festivals aeris que hom considerà els més importants celebrats a Europa. El 1967 començà a funcionar l’Aeroclub de Girona i es popularitzaren els festivals aeris en ciutats com Sabadell, Lleida, Igualada, Manresa, Girona o Reus. A més dels quatre històrics, el 2010 a Catalunya hi havia quasi mig centenar d’aeroclubs que practiquen el vol amb motor amb avions ultralleugers d’última generació.

Col·laboració: 
Guifré Illa
Llegir més...