De petit es traslladà a Barcelona. Formà part de l’equip del Barceloneta Amateur Club que assolí el Campionat d’Espanya de segona categoria (1943) i el subcampionat de primera (1944). S’incorporà a la junta directiva del club i en fou president (1952-70). El 1970 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. El 1987 tornà a la presidència del club, aleshores anomenat Club Natació Barceloneta, i promogué la fusió amb l’Atlètic el 1992. Continuà presidint la nova entitat, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, fins el 1998, i des d’aleshores en fou el president d’honor. També fou vicepresident de la Federació Catalana de Natació (FCN). Rebé la medalla d’or de Serveis Distingits de la Reial Federació Espanyola de Natació (1971, 1993), la medalla al mèrit de la FCN (1970) i la de Forjadors de la història esportiva de catalunya (1991).