Conegut al món del futbol com PacoBru. Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional. Jugà al Futbol Club Barcelona (1906-16) com a defensa. També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions (1904-15). Fou campió de Catalunya (1909, 1911, 1913, 1916) i d’Espanya (1910, 1912, 1913). Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906. Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari (1908-09 i 1913-14) i tresorer (1916-18). Fundà el Col·legi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923. Com a entrenador preparà l’equip que representà Espanya als Jocs Olímpics d’Anvers (1920), on guanyà la medalla de plata i actuà com a àrbitre acreditat. El 1924 tornà a entrenar l’equip espanyol, fent de fet tasques de seleccionador. Després entrenà un equip de l’Havana i la selecció del Perú que jugà el Campionat del Món (1930). Durant molts anys fou entrenador i secretari tècnic del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. Després de la guerra entrenà el Madrid Futbol Club fins el 1942 i posteriorment altres equips, com el Granada, el Màlaga o el Saragossa, fins a la seva retirada el 1961. Com a periodista, fou director de la revista Foot-Balli col·laborador de les publicacions Los Deportes,Mundo Deportivo,Arte y Sport,La Gaceta Deportivai Jornada Deportiva.