Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol (només tres mesos), ingressà a l’Espanya (1910-14), amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya (1912, 1914). Fitxà pel Futbol Club Barcelona (1914-16), on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya. Jugà al Badalona (1916-17), tornà al Barça (1917-18) i acabà al Badalona (1918-24). Normalment feia de davanter. Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu. Jugà cinc partits amb la selecció catalana.