Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia (1989-90) procedent del Seregno italià. Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu (1990-93) i al FC Barcelona (1993-2004). Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa (1997, 2000-02, 2004), una Supercopa d’Europa (1997), una Copa Intercontinental (1998), quatre Copes Continentals (2000, 2001, 2002, 2004), vuit Lligues (1996, 1998-2004), quatre Copes del Rei (1994, 2000, 2002, 2003), tres Copes Ibèriques (2000, 2001, 2002) i quatre Lligues Catalanes (1995-98), i es proclamà en sis ocasions màxim golejador de la Lliga. Amb la selecció argentina, de la qual fou el capità, guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona (1992), fou dues vegades campió del món (1995, 1999) i conquerí també una Copa de les Nacions de Montreux (1989) i uns Jocs Panamericans (1991). Després de retirar-se l’any 2004 esdevingué gerent de les seccions no professionals del Barça fins que el 2011 fou nomenat entrenador del primer equip d’hoquei sobre patins. Com a tècnic guanyà la Lliga, la Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya durant la temporada 2011-12.