El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables: el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut. Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes: rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic.
Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu. Els guies poden tenir qualsevol edat, ja que només han de fer un esforç moderat.
Aquest esport s’inicià durant la segona meitat de l’any 1977 a Anglaterra, quan John Varley, membre del Comitè Crufts Dog Show (l’exposició canina més important del món), es va dirigir a Peter Meanwhile, acreditat ensinistrador caní, i li va demanar ajut per a elaborar un entreteniment per als espectadors del ring central que fos divertit, que aprofités la velocitat i la destresa dels gossos, sense perill i que agradés al públic, durant els temps morts entre les exhibicions de bellesa i les proves de treball. La idea de Varley era fer una competició de salts amb gossos, probablement inspirada en les competicions d’hípica.
El dia 10 de febrer de 1978, a Birmingham, al ring central del Crufts Dog Show es va fer la primera prova d’agility de la història. La reacció del públic va ser tan extraordinària que el Kennel Club (la Societat Canina Britànica) va tenir per primera vegada a les seves mans un genuí esport caní. Fou el 1980 que es reconegué l’agility com a esport a tot el món.
Es va començar a estendre arreu d’Europa a través dels ensinistradors canins dels clubs de treball dels diversos països que van viatjar al Regne Unit per aprendre aquest nou esport, i de la forta aposta que va fer la casa comercial de pinsos Royal Canin portant circuits sencers als clubs per a poder realitzar les pràctiques.
La Federació Canina Internacional (FCI), organització no esportiva, és qui organitza el Campionat del Món d’Agility amb més prestigi i més nombre de participants, que representen més de quaranta països. De fet, la majoria de països europeus són membres de la FCI mitjançant les seves societats canines nacionals. Però n’hi ha alguns altres, com Holanda, els Estats Units i Rússia, que han reconegut l’agility com a esport oficial i han format la Federació Internacional de l’Esport Caní (IFCS), on també poden competir gossos sense pedigrí.
Implantació a Catalunya
Abans de l’arribada de l’agility a Catalunya, ja es feien exercicis amb els gossos que incorporaven rampes i salts dins l’ensinistrament caní, però es treballaven com a obstacles individuals per tal de posar a prova l’obediència i l’empenta dels gossos.
El primer circuit d’agility a Catalunya en què s’encadenaven diversos obstacles es va veure per primera vegada l’any 1988. A partir d’aleshores fou el grup de treball Xeic de Vilassar de Mar el primer a disposar d’un recorregut d’agility i treballar-hi. L’any 1989 ja van aparèixer altres clubs a Catalunya. El mateix 1989 es disputà el primer Campionat d’Espanya. El 1992 la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya va accedir a inscriure al Club Caní Catalunya, de Vilassar de Mar, com el primer club esportiu d’agility del país.
Finalment, deu clubs van fundar la Unió Catalana Esportiva de Clubs d’Agility (UCECA), que es va constituir oficialment el 17 de maig de 2002 i tres mesos després, el 22 de juliol de 2002, va ser inscrita i reconeguda institucionalment. El primer president de la UCECA fou Vicenç Personat i Pallarès, que fou substituït per María Dolores Rodríguez Campo l’any 2005. Fins el 2009, la UCECA havia organitzat vuit Campionats de Catalunya d’Agility i sis edicions de la Copa Catalunya d’Agility.
El 26 de novembre de 2009 el Consell Català de l’Esport va reconèixer la Federació Catalana d’Agility, i al setembre del 2010 es disputà el I Campionat de Catalunya d’Agility amb la participació de 22 clubs, 300 llicències de competició, 11 jutges i 30 tècnics esportius.
La selecció catalana d’agility ha representat Espanya participant en una ocasió en el Campionat USDAA a Phoenix (EUA), i en tres edicions de la Nations Cup i de l’Open Britànic. Va aconseguir ser l’única selecció no britànica que s’ha proclamat guanyadora en una ocasió de la Nations Cup.