Format al Club Natació Barcelona, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1966, any en què es retirà. Com a waterpolista guanyà sis Campionats d’Espanya (1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965) i una Lliga (1966). Formà part de la selecció espanyola de waterpolo entre el 1959 i el 1963. L’any 1963 s’inicià en l’arbitratge, tot i que ja havia actuat com a jutge de natació i de salts. Arbitrà 432 partits internacionals i participà en els Jocs Olímpics de Munic (1972), Moscou (1980), Los Angeles (1984), Seül (1988) i Barcelona (1992), on va fer el jurament olímpic. Presidí el Col·legi Català d’Àrbitres (1971-72 i 1977-78), la comissió d’arbitratge de la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) (1980) i el Comitè d’Àrbitres espanyol (1981-82). Rebé la insígnia d’argent de la Federació Internacional de Natació i les medalles d’or, argent i bronze de la RFEN.