Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35. Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols. Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz (1937). De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43. Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona. També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis (1960-76) i del Reial Club Deportiu Espanyol, on exercí des del 1956 fins al 1979. Entre les nombroses distincions que rebé, cal esmentar la medalla de bronze al mèrit esportiu (1965) i fou elegit membre d’honor de la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport.