El cicloturisme es pot desenvolupar de manera individual, establint itineraris amb l’objectiu de conèixer una zona determinada o prenent part de diferents esdeveniments que s’organitzen sobre carretera o en camins. Les bicicletes de cicloturisme no divergeixen gaire dels models de carretera i tot terreny segons la llargada del recorregut, la quantitat de dies i el tipus de terreny per on es desenvolupi l’excursió.
Els orígens
El naixement del cicloturisme és paral·lel al de la bicicleta. Tot i que en un primer moment aquesta fou un estri de transport, les classes benestants les utilitzaven per a fer excursions. Al principi del segle XX, la generalització de la bicicleta fou un fet. El 1931 s’introduí el sistema de canvis en la màquina. El cicloturisme oferí aleshores diferents actes de caràcter lúdic, com per exemple, curses de disfresses. Durant la dècada dels cinquanta creixé el catàleg de models, tot i que l’ús del cotxe paralitzà l’evolució de la bicicleta en l’ús massiu. La crisi del petroli del principi dels setanta tornà a rellançar el valor del transport amb bicicleta i arribà així el model de bicicleta tot terreny. El cicloturisme modern al més alt nivell es desenvolupà al voltant del circuit de marxes organitzades per la Unió Ciclista Internacional conegut com Golden Bike, que inclou set proves entre tres continents, entre les quals destaca la Quebrantahuesos, al Pirineu d’Osca. En temps més recents el cicloturisme s’inclogué en molts programes de turisme actiu de països i comunitats.
El cicloturisme a Catalunya
Al final del segle XIX, amb la formació dels primers clubs que organitzaven excursions setmanals, s’inicià la pràctica cicloturística a Catalunya. Durant la primera dècada del segle XX l’entitat El Tàndem organitzà nombroses sortides des de Barcelona. A Tarragona les primeres sortides de tipus lúdic per Reus i Alcover daten del final del segle XIX, a càrrec del Club Velocipedista Tarragona. Posteriorment, el Ciclo Moto Club El Pedal, fundadors de la Volta a Tarragona, i la Penya Ciclista William Tarin foren els ens representatius del cicloturisme tarragoní. A Lleida, l’Sport Ciclista Lleidatà nasqué el 1900 i organitzava excursions a Osca.
Vista aèria de la multitudinària marxa Terra de Remences
Club Ciclista Bas
L’any 1912 el periodista de La Vanguardia Francesc Canto Arroyo contribuí a la creació del barceloní Sport Ciclista Català (SCC) com a reivindicació del ciclisme de tipus lúdic davant el de competició divulgat per la Unió Velocipèdica Espanyola. Organitzà excursions als municipis veïns d’Horta i Sant Andreu i les primeres competicions per a veterans de caràcter popular, normalment al Parc de la Ciutadella. Altres entitats que començaren la seva activitat cicloturista foren el Club Ciclista Gràcia, l’Agrupació Ciclista Montjuïc i l’Associació Ciclista Collblanc.
El 1913 la UVE, l’SCC, l’Agrupació Ciclista Catalana (1907), el Touring Club Ciclista (1910), el Club Ciclista Sants (1912) i la Colla dels Enfarregats (1912), organitzaren la primera edició de la Festa del Pedal, una cita itinerant i anual de caràcter lúdic que se celebrà fins el 2007. La primera edició inclogué una marxa de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, una desfilada, un dinar i una cursa de cintes. Després d’un parèntesi provocat per la Guerra Civil, Lleida organitzà la 25a edició a l’abril del 1940. El 1949 se celebrà la primera edició de la Diada Montserratina, un acte votiu del col·lectiu cicloturista envers la Mare de Déu de Montserrat que en un principi fou organitzat pel Club Esportiu Ebre i arribà a reunir 1.400 ciclistes.
Edició de l’any 2011 de la marxa cicloturista Terres de l’Ebre
Penya Ciclista Baix Ebre / Ramon Gas
Les primeres marxes cicloturistes modernes foren la Marxa Internacional de les Dues Catalunyes (1977), les Rutes del Montseny i la Ruta Pirinenca de les Tres Nacions, les dues darreres inaugurades el 1981. El 1984 se celebrà la primera edició de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya. La Federació Catalana de Ciclisme (FCC) creà una comissió específica de cicloturisme, sota la presidència de Miquel Arbós, el 1986. Un any després, amb Gabriel Vela com a responsable de la comissió, sorgí la categoria de ciclosport. La comissió regularitzà el tràmit de llicències i coordinà un calendari que donà lloc als posteriors circuits. El 1986 s’organitzà la primera trobada del cicloturisme català amb l’assistència de 600 ciclistes al turó de l’Home. La Nit de Marxa s’instaurà el 1991 i tanca cada any la temporada. En 1995 nasqué la Pedalada Ecològica Popular Barcelona-Sitges.
Tríptic de la XXI marxa La Pallaresa (2012)
Club Ciclista Tremp
El primer circuit català de cicloturisme fou la Challenge Catalana, creada el 1991 amb l’objectiu de donar homogeneïtat a un calendari format per diverses marxes d’uns 100 km cadascuna, entre les quals s’inclou la marxa Terra de Remences, esdeveniment multitudinari que aplega més de 3.000 ciclistes. El 1997 es creà el Circuit de Llarga Distància, amb un perfil més complex que en ocasions supera els 150 km, que comprèn marxes com la Transcollserola, Terres de l’Ebre o la Cursa del Llop. El tercer circuit fou el Ciclopirineus, instaurat el 2008, en l’entorn pirinenc, amb marxes com la Terra de Comtes, La Pallaresa o la Volta als Ports d’Andorra. El cicloturisme formà part del programa del Congrés de la Bicicleta celebrat entre el 2006 i el 2010 en diferents poblacions catalanes. El 2009 Sant Feliu de Guíxols acollí la primera edició del Cycle & Walking, un congrés centrat només en cicloturisme, que inclogué la Volta a les Gavarres, de caràcter no competitiu. El 2010 el 70% de les més de 15.000 llicències expedides per la Federació Catalana de Ciclisme eren de cicloturisme.
Segona edició de la Ciclomarató Internacional Catalana (2007)
Federac ó Catalana de Ciclisme
Quant a la llarga distància, el 1979 la Penya Ciclista Bonavista de Manresa inicià l’organització dels seus brevets, proves cicloturistes de gran fons (de 200, 300, 400 i 600 km) per a practicants aficionats i amb l’objectiu d’acreditar-se per a participar en la París-Brest-París. El 2006 la comissió de cicloturisme de la FCC organitzà la primera edició de la Ciclomarató Internacional Catalana, la Barcelona-Perpinyà-Barcelona, una prova de 606 km i un desnivell acumulat de 7.200 m. L’any 2010 tingué 180 participants.