Circuit de Montjuïc

Circuit urbà de velocitat situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.

Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història. En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida. S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del 1932 fins al 1986. Entre el 1932 i el 1936 s’hi feren curses amb regularitat. Després de la Guerra fou utilitzat per les curses de motos, fins que els anys seixanta els cotxes hi retornaren, i s’inicià l’època més gloriosa del circuit, ja que fou escenari de proves de les competicions més importants de l’època: el Campionat del Món de motociclisme, el Campionat del Món d’automobilisme (Fórmula 1), les 24 Hores Motociclistes (puntuables també per al Mundial), el Campionat d’Europa de Fórmula 2, proves de resistència automobilístiques (com les 12 Hores o els 1.000 km), el Tour de França de l’Automòbil, a més de nombroses proves d’àmbit estatal i català. El 1975 s’hi disputà el darrer Gran Premi de Fórmula 1, suspès a mitja cursa per l’accident del pilot Rolf Stommelen, que saltà les barreres de protecció en perdre l’aleró posterior i causà quatre víctimes mortals. El Mundial de motociclisme hi romangué fins el 1976, quan es va tornar massa perillós per l’augment de velocitat de les motos, i les 24 Hores es feren per últim cop el 1982. El 1968 Salvador Cañellas hi aconseguí la primera victòria d’un pilot estatal al Mundial de motociclisme, amb una Bultaco, i més tard seria Ángel Nieto qui aconseguiria fins a sis victòries en diverses categories i campionats. L’organització de les curses al llarg dels anys anà a càrrec d’entitats com el Reial Moto Club de Catalunya o el Reial Automòbil Club de Catalunya i també d’altres com la Penya Rhin, el Club 600 o la Penya Motorista Barcelona.