Fundat l’any 1922 per Ricard Pardiñas Bonet, nasqué amb el nom de Laietà Basket-Ball Club i fou el primer club de bàsquet constituït a l’Estat espanyol. La seva fundació provocà la ràpida creació de nous clubs o seccions de bàsquet en altres clubs. El primer partit oficial de l’Estat tingué lloc el 8 de desembre de 1922 entre el Laietà i el Club Esportiu Europa. Fou campió de Catalunya en tres ocasions (1928, 1929, 1944) i es proclamà campió (1942) i subcampió (1944) d’Espanya. Disputà també quatre finals de la Copa d’Espanya (1942-45), i en guanyà dues edicions (1942, 1944). Alguns dels seus jugadors més destacats foren Eduard Kucharski i Joan Ferrando. L’equip femení es proclamà campió de Catalunya el 1936 i el 1941. L’any 1947 fou la primera entitat que rebé la medalla al mèrit. Poc després, deixà de jugar a l’elit del bàsquet espanyol, tot i que la temporada 1962-63 ascendí encara a la màxima categoria estatal. També destaca la secció de tennis. Començà a practicar-lo a mitjan anys vint i passà a formar part de l’Associació Catalana de Tennis. Participa en campionats d’àmbit espanyol i català tant en categoria sènior com en categories inferiors. Alguns dels tennistes més destacats foren Joaquim Moure o Fèlix Mantilla, campió mundial per equips i campió de Catalunya. El 1953 creà la secció d’hoquei sobre patins i el mateix any guanyà el Trofeu Samaranch. Els anys cinquanta i seixanta també destacà la secció de patinatge artístic amb esportistes com Joan Viñas, Mercè Trullols, Maria Mercè Guix o Montserrat Ribera, que aconseguiren nombrosos títols d’àmbit estatal i català. El 1964 l’entitat patí una greu crisi i perdé les seves instal·lacions al centre de Barcelona. El 1967, però, es traslladà al barri de les Corts, on disposa de quinze pistes de tennis, nou de pàdel, una pista poliesportiva, una pista d’hoquei, un pavelló cobert, un camp de futbol, una piscina, una sala de fitnes i pistes de petanca.