Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis. Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928. El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi. Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes de pàdel, dues d’esquaix, un pavelló poliesportiu, gimnàs i piscina climatitzada. El 1963 creà l’escola de tennis, que nodreix els nombrosos equips del club en totes les seves categories. Els primers èxits els aconseguí Joan M. Couder, que guanyà el Campionat d’Espanya de tennis dos anys consecutius (1955, 1956), i Joan Gisbert, que guanyà el Trofeu Comte de Godó (1965). Posteriorment aconseguí altres èxits rellevants, com els triomfs al Campionat d’Espanya de clubs (1970, 1978, 1981, 1982, 1984, 1999, 2000, 2007), el Campionat d’Espanya per equips femenins (1983, 1989, 1991, 1996, 2000, 2001, 2003, 2008, 2009, 2012), la Copa Intercontinental per equips masculins (1983) i el Campionat d’Europa de clubs (1983, 1984, 1985, 2000). Els dels anys vuitanta foren capitanejats per l’entrenador Lluís Bruguera i hi participaren jugadors com Joan Aguilera, Martín Jaite o Jordi Arrese. Un altre membre que destacà fou Sergi Bruguera, que guanyà en dues ocasions el Roland Garros. Organitzà la Copa Intercontinental (1983), el Campionat d’Europa per equips (1985), el Campionat d’Espanya absolut (1994) i per equips (2000), el Màster femení (1984) i el Campionat d’Espanya absolut femení per equips (2003). Des de la dècada de 1990 també organitza un torneig ATP Circuit de Catalunya. La secció d’hoquei sobre patins fou creada durant la dècada de 1950 i inaugurà la primera escola d’hoquei d’Espanya l’any 1967. Durant la primera època l’equip absolut masculí jugà, en tres etapes diferents, nou temporades a la màxima categoria espanyola. Aconseguí un tercer lloc a la Lliga i al Campionat d’Espanya. L’equip juvenil es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya (1970). El 1975 el primer equip recuperà, durant cinc anys, la màxima categoria. La secció de tennis de taula també obtingué èxits notables. Els anys cinquanta Albert Dueso i Víctor Ibáñez guanyaren diversos Campionats d’Espanya individuals. El club aconseguí la Lliga espanyola per clubs masculina l’any 1971, amb un equip capitanejat per Josep Maria Palés. La categoria femenina fou la que aconseguí més títols. Guanyà els primers títols del Campionat d’Espanya (1953-61). Destacaren les jugadores Nacha Hospital i Pilar Lupón, amb les quals s’aconseguí vuit vegades consecutives la Lliga espanyola. La secció de pàdel sobresortí durant la primera dècada del 2000, amb una de les millors parelles catalanes: Rai Vilaldach i Lluís Navarro. D’altra banda, la secció d’escacs es proclamà campiona de la Copa Catalana i campiona d’Espanya per equips (1997). També tingué secció de gimnàstica, que aconseguí el Campionat d’Espanya (1958) a través d’Emilio Lecuona, i el Campionat d’Espanya femení per equips (1960). Altres seccions foren les de basquetbol, futbol (campiona de Catalunya d’aficionats i juvenils l’any 1969), billar, petanca i esgrima. El club rebé la Challenge Juan Antonio Samaranch a la millor entitat esportiva (1984) i la menció a la de millor entitat esportiva de Catalunya (1985).