Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter (1942-44) fitxà pel Futbol Club Barcelona. Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946. Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades (1945-48). Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945. Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell (1948-50) i pel RCD Espanyol (1951-53), on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols. Finalment, tornà al Sabadell la temporada 1953-54. Ja retirat, entrenà equips com el Poble Nou, el Júpiter, l’Adrianense i l’Artiguense.