Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats. Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols. Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i instal·lacions esportives, fins aleshores inexistents. També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França, Itàlia i Espanya. Entre els seus primers dirigents hi hagué personatges vinculats a la Lliga Regionalista i a la Mancomunitat, com Joan Ventosa Calvell (president), Ricard Cabot, Santiago Güell, baró de Güell, i Joan Farnés. La representativitat de l’esport català comportà conflictes amb organismes esportius estatals, i amb la dictadura instaurada el 1923 els objectius inicials s’esvaïren. Promogué l’olimpisme a Catalunya per participar en els Jocs Olímpics de París (1924), però la seva tasca minvà a partir de la creació formal del Comitè Olímpic Espanyol el 1924 i de la integració d’alguns dels seus dirigents en aquest nou organisme d’àmbit estatal. Al juny del 1922, rebé de part del COI la Copa Olímpica, guardó de reconeixement a la tasca feta en favor de l’esport a Catalunya.