Establert a Catalunya, fou jugador del FC Barcelona durant la temporada 1914-15, i després del Catalònia de Manresa. Posteriorment, començà la carrera periodística com a redactor de Tribuna, Jornada Deportiva (1923), La Noche (1926) i La Vanguardia, a Barcelona, i Excelsior (1926), a Bilbao, el qual també dirigí (1928 i 1929-31). A partir del 1931, a Madrid, col·laborà a El Heraldo de Madrid i al diari esportiu As (1932-33). A més, fou redactor d’Ahora (1934-37) i redactor esportiu d’El Imparcial (1933).
Fou membre del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona (1926), i a Madrid de l’Associació de la Premsa de Madrid (1933-34) i de l’Agrupació Professional de Periodistes (1934-37). Des de Jornada Deportiva inicià un nou llenguatge periodístic, deixant de banda els mots d’origen anglès i contribuint a una castellanització que culminà a partir del 1939.
Després de la Guerra Civil Espanyola s’exilià amb la seva esposa i filla a Xile (1939), a bord del Winnipeg. En aquest país, continuà desenvolupant tasques dins del periodisme esportiu, on fou conegut amb el nom de Corbo o els pseudònims Pérez o Isidro Gómez, en la revista Ercilla i en Las Noticias de Última Hora, entre altres publicacions. Fou professor de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Xile; en honor seu, es creà el Premio Nacional de Periodismo Deportivo Isidro Corbinos per distingir els millors periodistes d’aquesta especialitat.