Fou membre del CN Sabadell i s’especialitzà en esquena, i també en crol en proves de fons estil lliure. A Catalunya fou campiona absoluta (1966-70) en 100 i en 200 m esquena, i campiona estatal catorze vegades en el mateix període: a l’estiu, dos cops en 800 m lliure, quatre en 100 i 200 m esquena, i a l’hivern, quatre vegades en 100 m esquena. També fou campiona d’Espanya per equips en els relleus 4 × 100 m lliure (1967, 1968) i 4 × 100 estils (1966, 1967, 1968, 1970). Aconseguí 108 rècords, entre els catalans i els estatals: en 400 i 800 m lliure, en 100 i 200 m esquena, i en piscina de 50 m, en 400, 800 i 1. 500 m lliure, en 100 i 200 m esquena. Internacionalment, els fets més rellevants tingueren lloc als Campionats d’Europa d’Utrecht (1966) i als Jocs Olímpics de Mèxic (1968), on esdevingué la primera nedadora catalana, i espanyola, en assolir una final, als 100 i 200 m esquena, respectivament. Romangué una temporada a Bloomington (Estats Units), entrenant sota les ordres de Doc Counsilman. En els Campionats d’Europa de Barcelona (1970) fou finalista de 800 m lliure i després es retirà. Rebé nombroses distincions, entre d’altres, quatre d’atorgades per la federació espanyola: la medalla extraordinària al Mèrit Esportiu (1966, 1967), la medalla d’or de Serveis Distingits (1968) i la Placa d’Honor (1970), a més de la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Barcelona (1970), i la consideració de Millor Esportista Espanyola (1968), en la Nit de l’Esport de Mundo Deportivo.
Mari Pau Corominas Guerín
Arxiu Club Natació Sabadell