El joc consisteix a llançar una pilota amb la mà per fer caure una estructura formada per tres pals i dues peces de fusta sobre aquests (wicket) defensada per un jugador de l’altre equip, que tracta de colpejar la pilota amb un bat i enviar-la com més lluny millor per intentar marcar corregudes (runs). L’equip guanyador és el que aconsegueix més corregudes una vegada s’han completat els torns de bat estipulats, que acostumen a ser d’un o dos per equip. Els partits a dos torns tenen una durada de tres o quatre dies.
Es juga en un camp, més o menys ovalat, l’extensió del qual no ha de ser inferior a la d’un camp de futbol. Al centre del camp hi ha un terreny rectangular d’uns 20 m de llargada i 3 m d’amplada anomenat pista (pitch), des del qual es llança i també es bat la bola. Els batedors juguen en parelles i se situen, cadascun, en un extrem del pitch. L’un a la zona de llançament i l’altre on es disposen els pals que el llançador intenta fer caure. Quan aquest segon colpeja la pilota, tots dos intercanvien les seves posicions, amb la qual cosa aconsegueixen puntuar. Si la pilota és colpejada prou lluny, es poden anotar més corregudes anant i venint d’un extrem a l’altre de la pista fins que la pilota hi retorna.
La pista de criquet, situada al centre del camp, és des d’on es llança i es bat la pilota
Catalunya Crick et Club
L’equip que llança no solament intenta restringir el nombre de corregudes, sinó també eliminar els batedors de l’equip contrari. L’eliminació es produeix provocant la caiguda del wicket, recollint la pilota que ha estat batuda abans que toqui el terra o retornant-la a qualsevol extrem del pitch sense que el batedor corresponent hi hagi arribat. Un conjunt de sis llançaments constitueix un over. Una vegada que un llançador n’acaba un, un altre llançador agafa el relleu i llança un altre over des de l’altre extrem de la pista. Els batedors romanen en el costat en què han quedat. Cada vegada que un batedor és eliminat, un altre de nou entra a formar parella amb el batedor que no ha estat eliminat.
El torn finalitza quan no és possible formar una altra parella de batedors, llavors els equips intercanvien els papers i l’equip que llançava es converteix en el batedor i viceversa.
L’origen del criquet és confús, i realment no se sap quan va aparèixer, però com molts altres esports, sorgí a Anglaterra. Existeixen alguns manuscrits del segle XIII en els quals ja es comença a parlar d’un esport una mica similar al criquet. Però no és fins al segle XIV que es troben referències escrites sobre aquest esport en la comptabilitat del rei Eduard I. En els segles immediatament posteriors, aquesta pràctica esportiva fou gairebé oblidada, ja que la cort afavorí les pràctiques del tir amb arc i el tir de la ballesta i prohibí el joc del criquet. Així, no fou fins al segle XVI quan es tornà a permetre jugar a criquet, i l’afició per aquest esport s’estengué arreu de la Gran Bretanya. Les bases de les regles d’aquest esport són del 1774, encara que han patit moltes modificacions al llarg de la història, molts cops determinades per aportacions fetes des d’Austràlia. Al llarg del segle XIX el criquet es difongué des d’Anglaterra cap a les colònies britàniques, per això els països de la Comunitat Britànica de Nacions, el Commonwealth, és on té més acollida i és més popular. A l’Índia i el Pakistan, o en alguns països del Carib, és un esport de masses.
Jugadors de criquet del Catalunya Cricket Club
Catalunya Crick et Club
L’edat d’or del criquet tingué lloc entre el 1890 i la Primera Guerra Mundial. Una època en què aparegueren grans jugadors com William Gilbert Grace, Ranji o C.B. Fry. El 1909, representants d’Anglaterra, Austràlia i Sud-àfrica crearen l’Imperial Cricket Conference, predecessor de l’actual International Cricket Council (ICC), fundat el 1989 com a l’organisme rector d’aquest esport en l’àmbit mundial. També cal destacar que el criquet formà part del programa dels Jocs Olímpics de París (1900). Després de les dues Guerres Mundials, el criquet entrà en crisi, i no es tornà a potenciar fins a l’últim terç del segle XX. La seva revitalització es produí, entre altres fets, gràcies a la creació de la Copa Gillette, com també per la limitació de la majoria de partits a disputar-se en un sol dia, ja que anteriorment els partits solien durar entre quatre i cinc dies. L’ICC té 104 membres, deu dels quals amb la capacitat reconeguda de jugar partits internacionals oficials (Anglaterra, Antilles, Austràlia, Bangladesh, Índia, Nova Zelanda, Pakistan, Sri Lanka, Sud-àfrica i Zimbabwe), 34 membres associats, i 60 membres afiliats. L’ICC és responsable de l’organització dels principals torneigs internacionals de criquet, com la Copa del Món i el Mundial, que té lloc cada quatre anys des del 1975. Austràlia, amb quatre campionats guanyats, és el país que acumula més títols. També és responsable dels àrbitres que dirigeixen tots els partits internacionals.
A Catalunya s’introduí el 1991 quan un grup de jugadors anglosaxons i sud-africans residents a Barcelona, decidits a seguir practicant el criquet, amb Phil Paterson al capdavant, fundaren el Barcelona Cricket Club i organitzaren partits amb equips de la costa peninsular (País Valencià i Andalusia) formats per membres de les colònies angleses residents. A partir de l’any 2000, catalans nouvinguts del Pakistan, l’Índia i Bangladesh, entre altres llocs, han estat practicant aquest esport en parcs, carrers i zones d’aparcament. L’any 2002 Khalid Shabaz Chuhan fundà el Pak Barcelona Cricket Club, conegut popularment com Barcelona Cricket Club. Puntualment, llogaren els camps de la Vall d’Hebron i les instal·lacions de beisbol de Gavà i de Montjuïc, a Barcelona. Amb tot això, el 2007 només constaven tres clubs de criquet registrats a Catalunya.
El 2006 el Barcelona Cricket Club, començà a jugar al camp de beisbol de Gavà i posteriorment es traslladà al camp de beisbol de Montjuïc. L’equip fou el primer club que participà en la lliga espanyola de criquet, de la qual es proclamà subcampió l’any 2008. A partir d’aquest moment, els presidents del Barcelona Cricket Club, Khalid Shabaz Chuhan, i del Catalunya Criket Club, Robert Masih, començaren a treballar en la promoció de l’esport del criquet a tot Catalunya, com també en l’assistència i acompanyament als practicants perquè s’agrupessin en clubs esportius i potencià l’associacionisme d’aquests col·lectius. A les acaballes del 2009, es creà la Unió Esportiva Catalana de Clubs de Criquet (UECCC), embrió d’una futura federació catalana (2012), presidida per Khalid Shabaz. El mateix any s’organitzà el primer torneig català de criquet i la primera Lliga Catalana. La Federació Catalana de Criquet agrupa els vint-i-sis clubs catalans existents des del 2011, que sumen uns 500 jugadors, i treballa en el projecte de construcció d’un camp reglamentari. Aquest projecte té el suport de l’ICC, que preveu l’organització d’una competició internacional de primer nivell amb seu permanent a Barcelona. Mentrestant, els equips catalans utilitzen les instal·lacions de l’INEFC de Barcelona i el Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas de Montjuïc, que acollí el I Torneig Internacional Ciutat de Barcelona (2011) i la primera edició del Dia Català del Criquet (2012), una jornada de portes obertes que pretén facilitar la integració dels nouvinguts i la cohesió social a través de l’esport. Els diferents equips competeixen en la Lliga catalana.