Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta. Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved (1952-56). Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona. Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera. Guanyà dues Lligues (1959, 1960), una Copa (1959) i una Copa de Fires (1960), torneig en què marcà dos gols en la final contra el Birmingham, al Camp Nou. A més, fou finalista de la Copa d’Europa (1961). Amb la samarreta blaugrana disputà 90 partits i marcà 56 gols. La temporada 1961-62 jugà amb l’Espanyol, que descendí a segona divisió. Continuà a l’Europa (1962-63), a tercera divisió, i a l’Hospitalet (1963-64), a segona. Entremig, el 1963, jugà un breu període amb l’Àustria de Viena i el Grasshoppers. Finalitzà la seva carrera al Toronto Hungaria (1965). Amb Hongria fou quaranta-tres vegades internacional i marcà 17 gols. Es proclamà campió olímpic el 1952, a Hèlsinki, i disputà la final de la Copa del Món (1954). És l’únic jugador que ha marcat en finals de la Copa del Món, dels Jocs Olímpics, de la Copa d’Europa i de la Copa de Fires. El 1995 retornà a Hongria, on fou regidor d’Esports de Komárom. L’estadi municipal d’aquella ciutat porta el seu nom. Un fill seu és fotògraf esportiu.
Zoltán Czibor Suhai
NET EC