Conegut com Toni Elías pare, per distingir-lo del seu fill, pilot de velocitat. S’especialitzà en pujades a muntanya, proves de resistència i ral·lis. Inicià la seva carrera d’èxits en guanyar el Campionat d’Espanya de motocròs júnior (1974). Un any més tard, ja com a pilot oficial de Bultaco, guanyà en la categoria màxima de 250 cc i començà una època de domini en el motocròs estatal. Fou onze vegades campió d’Espanya entre els 125 cc (1977-83) i els 250 cc (1981-83, 1986). Fou segon en 125 cc (1976, 1984, 1985, 1986), en 250 cc (1980, 1984) i en 500 cc (1978, 1981). Fou segon en el Gran Premi d’Espanya de 250 cc (1979), i cinquè en el de 125 cc (1978), ambdós puntuables per al Mundial. Canvià a Derbi l’any 1980 i pilotà les CRS en dues cilindrades (125 cc i 250 cc). També pilotà un any amb la marca italiana Cagiva i dos amb Yamaha. Es retirà l’any 1987 i encara posseix el rècord de la Pujada a Montserrat en 50 cc. Segueix lligat al motociclisme professionalment, a través de la seva botiga de motocicletes, vetllant per la carrera del seu fill i exercint de monitor per a les joves generacions de pilots.