Adscrit al Col·legi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà. També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación. Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona (1910-13), equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus (1911) i dos Campionats de Catalunya (1910, 1911).