Davanter centre, fitxà pel Futbol Club Barcelona (1957-62) procedent del Flamengo brasiler, amb el qual obtingué tres campionats carioques. Guanyà dues Lligues (1959, 1960), una Copa del Generalísimo (1959), dues Copes de Fires (1958, 1960) i la Petita Copa del Món de Caracas (1957). Disputà un total de 219 partits i marcà 173 gols amb la samarreta blaugrana. Durant molts anys ostentà el rècord de màxim golejador barcelonista a les competicions europees, amb 27 gols. Fou l’autor del gol que eliminà el Real Madrid per primera vegada de la Copa d’Europa. Era la temporada 1960-61, i el Barça fou finalista. El club li donà la baixa perquè no es volia nacionalitzar espanyol i aleshores fitxà pel Real Madrid (1962-64). Formà part de la selecció brasilera en 14 partits i actuà en una ocasió amb la selecció catalana (1958). Com a entrenador desenvolupà una dilatada trajectòria (1970-2007) dirigint el Flamengo i una llarga llista de clubs brasilers, amb l’obtenció de diversos títols. També fou seleccionador del Brasil (1985), de l’Iraq durant la Copa del Món (1986) i de Qatar.