Treballà de torner a la fàbrica de Montesa abans d’iniciar-se en el món de la competició a la prova de regularitat Quatre Capitals Catalanes (1953). S’especialitzà en les curses de muntanya i de resistència, però també competí en proves de velocitat. El 1963 guanyà el Campionat d’Espanya de Muntanya. Quant a la resistència, també fou campió estatal (1958) i d’Europa (1961) i guanyà les 24 Hores de Montjuïc (1962, 1968). Pel que fa a la velocitat, el 1955 fou fitxat per MV i debutà en el Campionat d’Espanya de 125 cc. Els anys 1956 i 1957, passà a pilotar per Ducati i aconseguí la seva primera victòria amb Ducson a Tarragona (1957). El 1959 guanyà el Gran Premi Internacional de Barcelona i quedà segon en el campionat estatal de velocitat. També disputà curses automobilístiques, com les 6 Hores de Barcelona, la Pujada al Montseny –puntuable per al Campionat d’Europa– o proves de Fórmula 4. Es retirà oficialment el 1969, però el 1974 disputà la Pujada a Montserrat, i quedà tercer. Fou director esportiu, executiu i dissenyador de Ducati, així com mànager dels pilots Dani Amatriaín, Joan Garriga i Carles Cardús.