Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex (1908) i Recull (1909). Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera (1907-11). Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur (1910), i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les Pinasses i Daví. Publicà Sota terra (1909) i La espeleología de Cataluña (1911), entre d’altres. S’interessà per la paleontologia i les aigües subterrànies, i descobrí minerals desconeguts, una espècie d’Elephas (1922) i estatòlits del paleozoic.
Marià Faura Sans (al mig)
AF CEC